LLIBRES: STELLA GIBBONS. LA SEGUNDA VIDA DE VIOLA WITHER

Viola Thomson és una noia de dinou anys, única filla de Howard Thompson, copropietari de  Burguess and Thompson, Roba de Senyora. Es encantadora però no massa eixerida i s’acabarà casant amb Theodore Wither, un home de possibles de qui realment no està enamorada. Però el marit morirà al poc temps i Viola es quedarà en la més absoluta misèria perquè el seu pare, també ja mort, no va fer estalvis. Així que no li queda més remei que anar a viure amb la família del seu difunt, els Wither, que habiten una casa en la que tot es tristesa i foscor. El senyor Wither, el sogre, és un home gris i garrepa; en quant a la senyora Wither, des del principi pràcticament la ignora, i queden les dues cunyades, Tina i Madge, que pensen massa en elles mateixes com per ocupar-se d’ella. Però per sort, queden les festes benèfiques i en una d’elles coneix Victor Spring, l’ídol local, un home ric i una mica superficial amb el que totes les dones de l’indret somien en silenci.

Aquest és la història que ens planteja Stella Gibbons, un relat sobre una vulgar dependenta de tenda que acaba casant-se amb una home gras i de 41 anys, l’esmentat Theodore. A partir d’aquest fil conductor, Gibbons ens acabarà pintant amb traços subtils les vides del món rural del marit, aquelles terres planes, humides i boscoses.

Com que es tracta d’una novel.la romàntica, el final es feliç: una de les cunyades solteres s’enamorarà del xofer de la família i es casaran abans que ell hereti una fortuna. Per la seva part, la nostra protagonista, contraurà matrimoni amb Victor Spring, el primogènit de la família burgesa local més rica i distingida.

Però tot i la previsibilitat pròpia del gènere, no és aquesta obra solament això: durant la cerimònia nupcial de Viola i Victor que congrega a l’església a tota la població que ens és familiar, Gibbons aprofita per intervenir amb la seva veu en la narració i informar-nos del que el futur té reservat per cada un d’aquests personatges, fent-ho amb mestratge, sense trencar la coherència de la narració i simultaniejant hàbilment els temps, així com que en el decurs de la novel.la ha ironitzat sobre les estretes formes de vida provinciana de l’Anglaterra anterior a la segona guerra mundial, qüestionant la seva viabilitat. Al cap i a la fi, joves dels anys trenta amb més o menys diners com és el cas de Viola i Victor, la inquieta (encara que aquesta pobra) cosina d’aquest, Hetty o Tina Wither i el seu marit, l’ex-xofer, tenen moltes ganes d’establir-se a Londres i prendre part en la seva dinàmica vida social.

Gibbons ens mostra com l’època tendia a afavorir aquell transvasament humà de les zones rurals cap als nuclis urbans, un fluxe que aniria en augment després de la guerra.

La segunda vida de Viola Wither és una comèdia que té agudesa, ingeni i tendresa, on trobarem festes estivals, amors creuats, fugides, girs sobtats, amants de la poesia i un bosc en el que les trobades i desencontres acostumen a passar a la nit. Es també una sàtira sobre la situació de la dona en l’època d’entreguerres i ironitza sobre la societat del moment.

Amb aquests ingredients, el resultat és una bona obra romàntica inspirada en el compte de la Ventafocs. Gibbons encarna les formes britàniques de fer novel.la del segle XIX i és un exponent del classisme literari, amb un cert to victorià. Un interessant passeig pel temps.

Stella Gibbons (1902-1989) era de Londres, la més gran de tres germans. Els seus pares eren un exemple de classe mitja anglesa suburbana i li van donar una educació típicament femenina.

Al 1921 es va matricular en periodisme i al cap d’un temps va treballar per la  British United Press. Al 1926 van morir amb pocs mesos de diferència els seus pares. Al 1930, mentre treballava a l’Evening Standard, va publicar un llibre de poemes, The Mountain Beast, que va tenir elogis fins i tot de Virginia Woolf. I dos anys després és quan va saltar a la fama amb  la novel.la La hija de Robert Poste que va obtenir el premi Femina d’aquell any. L’obra, la va inspirar la seva experiència personal: el seu pare era un individu bastant peculiar que exercia com a metge en els barris perifèrics i pobres de Londres i tenia tendències suïcides, era bevedor i també era donat a atacs d’odi contra el gènere femení. Aquesta turbulenta infància va marcar a Stella Gibbons que va utilitzar part d’aquest material per crear els grotescs protagonistes d’aquella novel.la d’èxit. I és curiós que Gibbons sigui coneguda gairebé de manera exclusiva, fora d’Anglaterra, per La hija de Robert Poste que va tenir seqüeles i adaptacions cinematogràfiques, perquè va escriure la gens menyspreable quantitat de vint-i-cinc novel.les, tres volums de relats i quatre llibres de poesia, que en el context anglosaxó sí van tenir èxit.

A veure què passa al nostre país amb la novel.la  La segunda vida de Viola Wither que ara ens ha arribat traduïda.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: