LLOCS AMB ENCANT: CAN CULLERETES

Can Culleretes

Bonics quadres, un munt de fotografies i atractius llums.

Can Culleretes

Es evident que amb una decoració com aquesta, el restaurant té una bona antiguitat.

Can Culleretes

Doncs aquí llueix l’any de la fundació junt amb el seu nom.

Can Culleretes

Imatge general d’uns dels salons.

Can Culleretes

La ceràmica de les parets és remarcable.

Visualitza la imatge original

L’entrada de l’establiment.

Avui, parlant del restaurant Can Culleretes, no solament fem una mica de gastronomia sinó també d’història perquè aquest establiment fundat el 1786 és el restaurant més antic de Barcelona i de Catalunya. I a nivell d’estat espanyol només el madrileny Restaurante Botín (el cognom no és casual doncs hi ha vinculació amb la família de banquers) el supera.

Molt a prop de la Plaça Reial, al carrer Quintana número 5, es troba aquest establiment.

Fa dos-cents trenta anys no era exactament un restaurant sinó una tenda on es venia crema, natilles, xocolata, orxata…

Un segle després, a final del XIX, Tito Regàs va comprar la tenda i la va reconvertir en restaurant. Segurament aquest Regás ens sonarà. En efecte, es tractava del besavi d’Oriol Regàs, el fundador del mític Bocaccio.

Tito va penjar tres grans pintures sobre la Barcelona d’aquells temps, sis panells de ceràmica catalana de l’artista modernista Xavier Nogués i grans llums, donant un estil molt especial i actual al local.

Cap a mitjans dels segle passat van haver nous canvis i des de llavors la família Manubens-Agut és qui regenta el restaurant i ja van per la tercera generació.

El local està dividit en quatre grans salons amb una decoració que pel que s’ha explicat, correspon a l’època modernista. Hi trobarem també el que podríem denominar com un museu fotogràfic doncs hi ha un munt de fotos de personatges molt coneguts.

En l’aspecte culinari, el Culleretes porta cinquanta anys servint els mateixos plats però amb una oferta molt àmplia, és clar, doncs son més de quaranta per escollir.  Son molt típics: escudella, botifarra amb seques, civet de porc senglar, perdiu a la caçadora, canelons d’espinacs, pastis de rovellons, graellada de peix i marisc… i postres casolans amb l’estrella de la cúpula de xocolata amb cor de vainilla i fruita de la passió.

Amb un historial com el de Can Culleretes, no cal dir que per l’establiment han passat un munt d’artistes, polítics, periodistes… i és que el lloc s’ho val per la seva personalitat i per la seva cuina tradicional (qui busqui deconstruccions i cuina revolucionaria, millor que no hi vingui, però si li agrada la bona cuina segur que també el visitarà).

I segurament us preguntareu el per què del nom del restaurant si tots utilitzen culleres. Doncs és degut a que quan es van començar a utilitzar les culleretes de metall, en el restaurant s’havien d’utilitzar moltes perquè així ho requerien les especialitats de la casa -les cremes, xocolates i matons abans esmentats- però com que sembla que d’aquestes noves ni n’hi havien masses, quan el cambrer s’acostava al mostrador, demanava: “noies, culleretes”. I a força de tant escoltar-ho, al final se li va quedar Can Culleretes.

El seu web és http://www.culleretes.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: