LLOCS AMB ENCANT: LA FONT DE LES TRES GRÀCIES

La Font de les Tres Gràcies.

Font de les Tres Gràcies - Durenne.JPG

La Font de les Tres Gràcies es troba al centre de la Plaça Reial.

Detall del suport.

Una de les sortides d’aigua.

Les tres Gràcies sota l’aigua.

En la secció de Llocs amb encant d’aquest bloc ja hem parlat en més d’una ocasió de fonts de Barcelona. Avui ho tornem a fer amb una que es troba al bell mig de la Plaça Reial: la Font de les Tres Gràcies.

La Plaça Reial -que es diu així en honor dels Reis Catòlics- té la seva història. El procés de desamortització que es va produir a Espanya durant el primer terç del segle XIX junt amb la legislació municipalista dels períodes liberals, va permetre a moltes ciutats disposar d’una sèrie de terrenys que anteriorment estaven en mans d’entitats religioses. Una part d’aquests terrenys van ser venuts a la iniciativa privada i una altra va passar a formar part dels ens municipals per crear espais públics.

Doncs aquest va ser el cas de la Plaça Reial que es va començar a construir el 1850 sobre el solar deixat per un antic convent de caputxins. Al centre es va decidir posar un monument dedicat a Ferran el Catòlic però el 1856 amb motiu d’una visita de la reina Isabel, com que encara no estava fosa l’estàtua de Ferran, es va decidir instal.lar un primer model que tenia l’escultor en guix que no va ser del gust dels ciutadans i que acabaria sent enderrocat el 1868 en el transcurs de la revolució que va originar la Primera República.

Així que en el seu lloc es va instal.lar l’any 1876 la font que podem veure avui si anem a la Plaça Reial: la Font de les Tres Gràcies.

Havia sigut creada deu anys abans per l’escultor parisenc Antoine Durenne (de fet la que tenim n’és una còpia). Està composta per un petit estany circular  al centre del qual s’aixeca una tassa amb sis mascarons que vessen aigua, sobre la qual s’ubiquen les estàtues de de les Càrites, rematades per una altra tassa superior.

Per aquells que no estiguin molt avesats en mitologia grega, cal dir que les Càrites eren tres divinitats filles del déu Zeus i la nimfa Eurínome. Aquestes gràcies, de nom Eufròsine, Talia i Aglaia, eren divinitats de la bellesa i de l’alegria de la natura. Habitaven a l’Olimp en companyia de les muses i formaven part del seguici d’Apolo. Eren protectores de les arts.

A la font les veiem representades esquena amb esquena i amb les mans entrellaçades, com en una dansa.

La font va ser viatgera perquè el 1892 va ser traslladada a la Rambla del Poble Nou per ser rotornada a la la Plaça Reial el 1926 per decisió del director de Parcs i Jardins de Barcelona, l’arquitecte i urbanista Nicolau Rubió i Tudurí que tant va treballar a la nostra ciutat.

Va ser restaurada el 1983, en el conjunt d’una reforma de la plaça en que es va eliminar el trànsit de vehicles.

La Plaça Reial és un dels llocs emblemàtics de Barcelona per la seva arquitectura i bullícia (segurament excessiva pel gust dels veïns). Quantes vegades haurem estat en aquesta plaça potser sense prestar l’atenció que es mereix la font i sense saber massa de la seva història? A fi de comptes aquestes tres gràcies tenen gairebé tanta antiguitat com la pròpia plaça i el seu significat té encara més història perquè es remunta a dos mil anys enrere.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: