LLUCIA RAMIS. LES POSSESSIONS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Les possessions és l’últim llibre publicat per l’escriptora Llucia Ramis. En ell, la narradora viatja de Barcelona -on treballa de periodista- a Palma de Mallorca d’on ella és, per passar uns dies en família perquè li han arribat unes notícies molt preocupants sobre seu pare que sembla haver perdut el cap per convertir-se en una mena d’heroi desesperat.

Aquest fil argumental genera una reflexió sobre la por a la decadència, a la memòria i cap a allò que som o pensàvem que érem.

Així, la protagonista, mentre tracta d’entendre l’ara estrany comportament del seu pare, es retroba amb el seu passat particular i especialment amb Marcel, ex-amant, en la persona del qual s’encarna un d’aquells amors dits tòxics però apassionats, l’estela del qual continua enterbolint el seu present. Ara ella viu amb un home, també periodista, de qui realment no està enamorada, però supleix l’absència de Marcel.

També recorda un macabre succés de començament dels anys noranta en el que un empresari madrileny d’èxit, soci del seu avi, va matar a la seva dona i al seu fill i després es va suïcidar.

Tota aquesta trama permet a Ramis realitzar una bona mirada -en ocasions despietada però mai gratuïta- a les relacions familiars i sentimentals, a la burgesia que es mira el melic, a la passió que et ressuscita però també et col.lapsa, i li permet crear personatges (el pare, l’ex-amant i, especialment la mare) versemblants amb bons matisos i diàlegs. I tot això sobre el tapis de la sospita, la corrupció, les addiccions, els secrets i les mentires.

El relat que en fa Ramis és àgil i té densitat sensorial i poder evocatiu, i realitza una oda als mons que desapareixen i ens parla de què difícil és desprendre’s de certes coses, no solament objectes sinó històries personals.

Per tot això, Les possessions és una novel.la sobre allò que perdem mentre madurem i aprenem, com diu la mare de la protagonista: “créixer consisteix en això: no tenir on tornar”.

Les pàgines del llibre estan encapçalades per una suggerent cita de Santiago Russinyol: “els que busquen la veritat mereixen el càstig de trobar-la”. No cal dir doncs que l’obra és interessant i plena de matisos i fa una atractiva reconstrucció del món dels anys vuitanta i noranta. El resultat: una novel.la profunda però afortunadament no aclaparadora.

En aquest vídeo l’autora ens en dóna més detalls:

 

 

Llucia Ramis va estudiar Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa com periodista en diversos mitjans.

Amb la versió en català de Les possessions ha guanyat el Premi Llibres Anagrama de Novel.la.

Ramis també es autora d’obres com Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys (2008) Egosurfing (2010) i Tot allò que una tarda va morir amb les bicicletes (2013).

D’on ets quan no tens on tornar? Es la pregunta que es fa Ramis a propòsit de la història que explica a la seva darrera obra.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: