L’ORDRE DEL DIA, D’ÉRIC VUILLARD

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Un dilluns del mes de febrer de 1933, al Reichstag va tenir lloc una reunió secreta que, òbviament, no estava a l’ordre del dia: un grup de vint-i-quatre industrials es van aplegar a porta tancada amb Hitler i Goering que els exigeixen que financin l’imminent campanya electoral. Els empresaris accepten sense oposició perquè pensen que així evitaran l’ascens del comunisme i entraran en una nova era de prosperitat.

Aquests industrials van donar enormes quantitats de diners a Hitler amb la fi, doncs, d’aconseguir l’estabilitat que ell els prometia. Des d’aquell any, el futur Führer va idear una estratègia de cara a la comunitat internacional per annexionar-se Austria “pacíficament”; per fer-ho, mentre es guanyava el vist-i-plau o el silenci dels primers ministres europeus, va mantenir una guerra psicològica amb Schuschnigg, el canceller austríac -que era feixista però no pangermànic-, fins que la invasió -de la que els alemanys van presumir quan en realitat van patir grans i inesperats problemes tècnics- va ser un fet.

Aquesta novel.la ens mostra el mercadeig i els comuns i vulgars interessos, les falsedats i postveritats que van fer possible l’ascens del nazisme i el seu domini a Europa fins la Segona Guerra Mundial amb les conseqüències que tots coneixem. L’ordre del dia narra d’una manera nova i trepidant en remarcables escenes, com Hitler va poder arribar al poder.

Aquesta obra d’Éric Vuillard va ser la guanyadora del premi Goncourt i es pot llegir com una novel.la històrica però també com una obra de política ficció que ens dibuixa un possible i terrorífic futur. Aquí apareixen els grans empresaris que van finançar l’ascens de Hitler, gent que va conservar els seus privilegis després de la guerra. Alguns, fins i tot, van participar en la creació de la Unió Europea i van garantir el futur de les empreses mitjançant acords opacs amb el poder polític. Molts han finançat partits polítics democràtics perquè no es conformen en controlar el present sinó que volen tenir lligat també el futur.

Per citar un d’aquests personatges, entre els assistents a la reunió amb Hitler hi era Gustav von Krupp, el poderós gestor del grup Krupp AG, la companyia que des de fa dècades lidera Alemanya en producció d’acer, armament i maquinària agrícola. Es el personatge que surt a la portada del llibre mostrant un aspecte aristocràtic, amb un bigoti sospitós. Aquest home va arribar a construir empreses a les proximitats d’Auschwitz  per utilitzar mà d’obra esclava.

Aquesta mena d’empresaris no son, certament, individus comuns, sinó els personatges que ostenten el poder real, això sí, amb una perfecta discreció. Destaquen per la seva elegància, la seva prudència i, és clar, també pel seu cinisme. Les seves empreses transcendeixen de llarg el destí individual per esdevenir pràcticament els nous déus. I quins son aquests déus? Doncs Bayer, Afga, Opel, IG Farben, Siemens, Allianz, Telefunken…

Els polítics no actuen d’una manera menys indigna que els grans empresaris: Lord Halifax accepta la invitació de Göring a la seva mansió al camp participant de sopars i caceres. Sap que es un megalòman aficionat als uniformes de fantasia, un morfinòman de reaccions imprevisibles, però no el desagrada la seva companyia i pressent una secreta afinitat. Halifax tornarà al Regne Unit convençut de què el nazisme no és una ideologia aberrant i escriu al primer ministre Baldwin celebrant l’anticomunisme dels seus amfitrions.

Tot i la gravetat d’allò que explica, al llibre no li falta un cert sentit de l’humor. Vuillard no dubta en comentar el que narra encara que ho fa a través d’una primera persona. En l’obra, la guerra no és com, per posar un exemple, una superproducció de Hollywood, sinó que està molt més a prop de ser una opereta marcada per l’absurditat. Així, descriu com els tancs alemanys, suposadament infal.libles, ens van avariar només travessar la frontera austríaca el 1938. I també el sopar entre el primer ministre Chamberlain i i el ministre nazi d’Exteriors Von Ribbentrop, actor frustrat, però que hi va fer una bona actuació allargant un dinar a Downing Street parlant sense parar dels que fos, fins i tot de tennis, amb l’objectiu d’evitar una reacció dels britànics al fet de que en aquells mateixos moments, Hitler estava entrant a Austria per annexionar-la.

L’ordre del dia és una bona novel.la, una lliçó de literatura, història i moral política. Llueix una prosa neta i té un transfons molt filosòfic. No es pot parlar de que tingui pròpiament un fil argumental sinó que és un encadenat d’idees sobre aquell moment històric. L’enfocament és original i provocador i estén una obra inquietant sobre les nostres societats democràtiques.

Hitler va ser derrotat, però les empreses que el van finançar i van obtenir grans beneficis amb el seu règim, a penes van respondre pels seus crims. Bayer, BMW, Siemens, Agfa, Shell, Telefunken o IG Farben, utilitzaven mà d’obra procedent de Mauthausen, Dachau o Auschwitz. Durant la postguerra van augmentar el seu poder a través de fusions com és el cas del grup Thyssen-Krupp. Krupp va pagar indemnitzacions ridícules als deportats que van sobreviure a l’esclavatge en les seves fàbriques.

 

 

Amb aquesta obra Éric Vuillard va guanyar el Goncourt, principal premi de les lletres franceses que el va convertir de la nit al dia en una estrella literària.

En realitat, l’obra que l’ha tret de l’anonimat té elements semblants a les antecessores perquè la història ja ocupava un lloc principal en els seus llibres. A Tristeza de la tierra narrava el revers realista de la conquest de l’Oest a través de Buffalo Bill. També va explorar la caiguda de l’imperi inca a Conquistadors, l’expansió colonial a Congo i la presa de la Bastilla a 14 juillet.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: