LORENZO LOTTO. RETRAT D’UNA DONA COM LUCRÈCIA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Retrat d’una dona com Lucrècia.

Primer pla de la retratada.

Detall de les mans. La dreta ens porta cap a la nota de la taula.

 

Lorenzo Lotto (1480 – 1557) va ser un excel.lent pintor venecià que avui dia no és massa conegut entre el gran públic.

No obstant, el seu nom va començar a sonar especialment durant l’últim quart del segle passat perquè pel seu estil podria passar per ser un pintor de la nostra època. Com tants mestres antics, va haver d’esperar uns quants segles per fer-se comprendre com cal. De fet, si repassem quins son els artistes del passat que més han sigut valorats en l’era contemporània, el que veiem és que la majoria han estat oblidats i alguns fins i tot menyspreats ja en vida o poc després de la seva mort. Aquí ja ens hem referit a uns quants: Caravaggio, El Greco, Georges de La Tour, Vermeer, Zurbarán…

I és que a vegades passa que una obra no adquireix la plenitud del seu significat quan és realitzada sinó que cal esperar temps perquè assoleixi una perspectiva més amplia, el temps la millora.

Lotto va néixer quan començava a destacar l’escola veneciana. I quan es va formar com artista sota la influència de Durer, Bellini o Da Messina, va tenir un començament brillant i reconegut, però de caràcter massa vulnerable, li va tocar competir amb personalitats importantíssimes com Ticià, Tintoretto o Genovès, cosa que el va obligar a haver-se de buscar la vida fora de Venècia, de manera que es va situar fora del que era el principal focus d’atenció del moment.

Va desenvolupar un estil original que es va plasmar en una obra molt interessant en la que destaca el gènere del retrat al que va fer bones aportacions. Els rostres i les mans dels seus retratats, personatges a vegades vulgars o desconeguts, tenen un aire intemporal, de manera que podrien passar per gent d’avui si no fos per la roba que porten.

Un dels seus millors retrats és el que veiem a l’encapçalament: un retrat de dona que s’inspira en el personatge de Lucrècia. La raó del paral.lelisme és que es vol traslladar a la retratada els valors de la heroïna romana que va passar a la història com paradigma d’integritat moral i castedat.

I el que ens expliquen els historiadors és que Lucrècia era una dona bonica i honesta. Se sap que les seves virtuts van impressionar a Sexto Tarquini, fill del rei Lluci Tarquini el Superb.

El fill, per satisfer el frenètic desig que sentia per ella la va violar aprofitant una absència del marit. Al dia següent, Lucrècia va informar al seu espòs i al seu pare de l’ultratge i els va demanar venjança mentre ella es clavava un punyal al pit pronunciant abans de morir la frase “ninguna dona quedarà autoritzada amb l’exemple de Lucrècia per sobreviure al seu deshonor” que és que diu en llatí el paper que veiem sobre la taula.

El rebombori que aquests fets van causar, van ajudar a que finalment caigués la monarquia romana.

Lorenzo Lotto retrata aquesta dona lluint un dels seus elements distintius: una brillant paleta cromàtica. La luxosa roba que porta és la d’una dona de l’època que la va pintar (1532) i sosté a la mà esquerra un dibuix de la Lucrècia històrica.

El quadre pertany a la col.lecció de la National Gallery de Londres, encara que ara es troba “de gira” i es pot veure al Museo del Prado de Madrid.

 

Així es va retratar el pintor, dibuixant i il.lustrador venecià Lorenzo Lotto.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: