LUIS GUSMÁN. VILLA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

La narrativa argentina va produir obres d’una gran qualitat sobre la sinistra junta militar comandada per el general Videla. Avui parlem d’una de les més notables: Villa, de l’escriptor bonaerense Luis Gusmán.

L’acció ens situa a mitjans de la convulsa dècada dels setanta. Perón ha mort i està a punt de pujar al poder José López Rega, conegut com “el brujo” per la seva afició a l’esoterisme. Des del ministeri de Benestar Social, el doctor Villa assisteix a les transformacions polítiques i socials del país, fins al moment en el que ha de ser un actor més dels esdeveniments. Precisament, López Rega, ministre de Benestar Social, havia organitzat la Triple A, un grup terrorista paramilitar que, com es sabut, perseguia i assassinava a tot aquell que pogués ser considerat com un “infiltrat marxista” en el peronisme.

No cal dir que en aquest context, el doctor Villa és testimoni involuntari d’allò que ha de marcar Argentina en els anys imminents perquè es troba just en el cor de les tenebres: allí veu coses i no sap que fer amb allò que veu, com ha de reaccionar. A qui ha de comunicar les atrocitats? Qui és l’interlocutor exacte, el menys perillós per sobreviure a l’infern? Villa està casat, la seva dona és infermera i treballa amb ell però no ha vist el que ha vist ell, i l’aconsella. Però no se sap fins a quin punt els seus consells són els que necessita Villa per veure el final del túnel, o per entrar més en ell.

Villa va ser publicada a l’Argentina el 1996. Aquest 2019 és recuperada a Espanya per l’editorial Contrabandos, oferint-nos aquesta obra que parla del lopezreguisme que va obrir la porta a les sanguinàries juntes militars des del punt de vista d’aquest funcionari submís i gris que sent testimoni de l’horror, es converteix sense voler-ho en una peça més de l’engranatge.

Luis Gusmán es submergeix en la ment d’aquest home quotidià, un home del carrer, com qualsevol de nosaltres, un d’aquells ciutadans que normalment tant la Història com les novel.les acostumen a ometre. I d’aquest retrat complex, carregat de matisos, sorgeix un dels personatges més inquietants i remarcables de la literatura argentina contemporània. Aquest individu, amb el seu silenci i col.laboració -encara que sigui a contracor- contribueix de manera activa a que el mal s’imposi. Com doctor, dictamina fins on es pot arribar amb la tortura als segrestats per ser interrogats sense que arribin a morir. Però hi ha un moment on les coses canvien: Villa ha d’enfrontar-se al cos esquinçat per la tortura d’Elena Espinel, qui havia sigut la seva núvia anys enrere i que ara havia sigut detinguda per ser, suposadament, subversiva. Aquest fet obliga a Villa a mirar l’horror cara a cara, i es planteja desobeir.

L’escriptura de Gusmán és neutra i asèptica en aquest relat narrat en primera persona per el protagonista. Davant les atrocitats, aquest metge solament mostra cel professional, deixant absolutament de banda qualsevol consideració ètica. El novel.lista, amb subtilesa i a través del concurs de diversos personatges secundaris que també s’han deixat l’ètica a casa, retrata l’horror que és acceptat per els seus artífex com si fos una cosa necessària. Per narrar-ho utilitza una parquedat literària remarcable, fugint sempre de l’èmfasi.

Al llibre de Gusmán li encaixen dues cèlebres reflexions: “pitjor que el botxí és el seu ajudant” (Victor Hugo) i “perquè el mal triomfi, solament cal que els homes bons no facin res” (Edmond Burke). El mecanisme de l’horror necessita gent tant anodina com Villa. Qualsevol de nosaltres, en un moment donat, pot ser pitjor que el botxí.

 

 

De Buenos Aires és Luis Gusmán. Narrador i assagista, ha publicat i co-dirigit les revistes Literal, Sitio i Conjetural.

En la seva faceta de narrador destaquen  El frasquito (1973), llibre de ruptura amb la literatura més realista i lúdica d’aquells anys, Brillos (1975), En el corazón de junio (1983), La rueda de Virgilio (1989), Villa (1996), Hotel Edén (1999), El Peletero (2007) i Hasta que te conocí (2015).

Entre els seus llibres d’assaig tenim La ficción calculada I i II (1998- 2015), Kafkas (2014), Barthes, un sujeto incierto (2015), Epitafios (2018) i La valija de Frankenstein (2018).

El 2014 es va emportar el Premi Konex de Platí.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: