LUIS LANDERO. LLUVIA FINA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Després de molt de temps sense pràcticament ni veure’s ni tractar-se, Gabriel decideix telefonar a les seves germanes i reunir a tot la família per celebrar el 80 aniversari de la mare i tractar així de reparar velles rancúnies que tots guarden i que és el que els ha distanciat durant molts anys.

Aurora -l’esposa de Gabriel- és dolça i equànime i per això, la confident de tots. Es l’única que sap fins a quin punt els dimonis del passat continuen tan vius com sempre i per això tracta de dissuadir-lo, perquè tem que l’intent de reconciliació agreugi fatalment els conflictes fins ara més o menys reprimits.

I, en efecte, la primera trucada telefònica provoca altres trucades i converses, al principi innocents i cada vegada més pujades de to. Així és com anirem coneixent les vides de tots i amb elles la història familiar, des de la infantesa dels fills fins a l’actualitat. Tal com temia Aurora, els vell conflictes van reapareixent com una pluja fina que mica a mica acaba amenaçant amb el desbordament.

Lluvia fina és l’última novel.la de Luis Landero, una obra estructurada a partir de la narració de diverses veus a través de trucades telefòniques. Aquestes converses aniran omplin de detalls la història d’una complicada família composta per:

Sonia, la mare. Va enviudar jove i va haver de tirar endavant amb tres nens petits que per ordre d’edat són Sonia, Andrea i Gabriel. A les filles les va assignar una sèrie de responsabilitats, però no a Gabriel, el més petit. Es dona de caràcter agre, autoritari i a vegades, fins i tot cruel. Val a dir que quan va morir el seu marit, es van acabar les alegries a la casa.

Sonia, la germana gran. Es va casar sent una adolescent amb Horacio, un home vint anys més gran que ella amb qui va tenir dues filles. El matrimoni va ser un desastre i es va trencar, i Sonia sempre va culpar la seva mare per això; no vol saber res d’ella i molt menys anar a una festa d’aniversari on es trobarà amb el seu ex marit, també invitat.

Andrea és l’altra germana, la mitjana. Es una dona que viu en el seu propi món, se sent frustrada i se la menja l’enveja perquè es va enamorar d’Horacio, l’ex marit de la germana. Té rancúnia contra la seva mare perquè entén que la va abandonar quan era molt jove i es va intentar suïcidar. La culpa també de que no la deixés dedicar-se a la música, d’haver estroncat la vocació religiosa que li va venir… en fi, de no deixar-la ser feliç.

Gabriel és el fill petit, l’estimat de la mare i que pateix la rancúnia de les dues germanes que sempre el van titllar de mimat i consentit.

Aurora és l’esposa de Gabriel, és la cunyada apreciada per tota la família, la receptora de desfogaments i confidències. Per això, és l’única que coneix els secrets de tots.

Aquests són doncs els personatges que conformen aquesta història de complexes relacions familiars on la convivència és una olla a pressió a punt d’explotar.

Es un ambient nociu que afecta a quests personatges de classe mitjana-baixa que treballen sense acabar de sortir de la penúria. Ho reflecteixen detalls com que la mare viuda ha d’invertir els seus estalvis en una merceria per intentar tirar endavant mentre manté el seu trist i escassament pagat treball de practicant a domicili.

Que sigui una història narrada a diverses veus no es nou, però sí que és molt menys freqüent que les confessions no siguin autònomes, sinó explicades a un interlocutor que per la seva part les explica a una altre, es com una cadena amb totes les baules ben connectades.

El llibre, ben escrit i estructurat, llueix una magnífica prosa (difícil que tractant-se de Landero no fos així) i resulta dinàmic, ràpid de llegir amb capítols que no son llargs i ofereix un final totalment inesperat.

Un bon exemple de novel.la molt literària.

 

Luis Landero Durán és d’Alburquerque, Badajoz, fill d’una família de camperols que va emigrar a Madrid. Als quinze anys combinava l’escriptura de poemes amb treballs de mecànic o de noi dels encàrrecs en una tenda d’ultramarins. Va completar estudis de Filologia Hispànica a la Universitat Complutense de Madrid i es va dedicar a donar classes. Va ser contractat com professor per la Universitat de Yale (Estats Units)  per impartir un curs de literatura espanyola.

S’havia donat a conèixer amb Juegos de la edad tardia el 1989, després van venir Caballeros de fortuna (1994), El mágico aprendiz (1998), El guitarrista (2002), Hoy, Júpiter (2007), Retrato de un hombre inmaduro (2010), Absolución (2012, millor novel.la espanyola de l’any segons El País), El balcón en invierno (2014, Premi Llibre de l’Any dels llibreters de Madrid) i La vida negociable, de 2017.

Traduït a diverses llengües, Landero és un dels grans narradors de la literatura espanyola contemporània.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: