LUISA GRANERO. DONA i NEN

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Dona amb nen.

Vista lateral.

Primer pla de la dona.

Vista global de la doble escultura.

 

Luisa Granero (1924 -2012) és un exemple de persona feta a si mateixa. Nascuda a Barcelona, en el si d’una família pobra, d’origen andalús, la seva mare i la seva tia van ser models d’artistes com Ramón Casas, i ella, per sobreviure, començaria fent el mateix. Va ser així, per necessitat econòmica, com va entrar en contacte amb el món de l’art.

No va poder anar al col·legi fins als deu anys, i als setze l’apunten per desig seu a l’Escola d´Arts i Oficis de Barcelona, on aprova els quatre cursos en solament un any per poder matricular-se a l’Escola Superior Belles arts. Allí li diuen “la noia del codony” perquè molts dies això és l’única cosa que porta per menjar.

Comença a treballar com a model en els tallers d’escultors com Jaume Otero i Martí Llauradó, i amb ells s’enamora de l’ofici. Amb els diners que guanya com model, paga els seus estudis superiors i alterna els treballs de model i ajudant.

Més endavant en els temps, el mateix dia que compleix quaranta anys, guanya la Càtedra de Modelatge i Composició de Belles Arts a la Universitat, convertint-se en la primera dona catedràtica d’Escultura a Espanya.

Quan el 1967  s’inaugura el nou edifici  de la Universitat de Belles Arts a la Zona Universitària de Barcelona, la figura de Sant Jordi, de grans dimensions, i la seva parella, que flanquegen l’entrada, són obra d’ella. I allí exercirà les seves funcions docents fins a la seva jubilació.

El 1971 fa la seva primera exposició individual a la prestigiosa Sala Parés. Es un aparador molt reconegut i des de llavors la seva vida entra en una fase d’èxits combinant exposicions en diverses ciutats amb monuments públics tan importants com el gegantesc Geni de les Illes a Palma de Mallorca. O les fonts del barceloní Palauet Albéniz.

Són aquestes últimes les que aquí veiem com a mostra de l’escultura figurativa que practicava. Es troben en els Jardins de Joan Maragall que envolten el citat Palauet. La que aquí tenim és una d’elles, la titulada Dona amb nen.

La va realitzar en marbre blanc l’any 1970 i és la representació d’un doble nu, la d’una jove mare amb el seu fill en un context que en el cas del Palauet Albéniz són uns sortidors d’aigua en un estany al costat de les escales d’accés al palau, però que podria emmarcar-se en un imaginari ambient de platja o piscina doncs el nen porta una joguina aquàtica. I de fet, no poques de les escultures de Granero estan vinculades amb contexts aquàtics.

L’any 2006 va  pronunciar el seu discurs sobre la “terra cuita” en el seu ingrés en la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona. Abans havia estat nomenada també acadèmica de l’Acadèmia de Santa Isabel d’Hongria, a Sevilla, i en la de Sant Fernando, a Madrid. I alhora membre de la “National Sculpture Society” de New York.

Mare, esposa, mestressa de casa, ajudant de l’escultor Enric Monjo i, a les nits, escultora, com deia ella. Es tot un exemple d’algú que va saber arribar a l’èxit personal partint des d’un context molt advers.

 

Luisa Granero Sierra va ser un exemple de voluntat de ferro i d’una gran capacitat de feina i sacrifici. Aquí la veiem en plena feina.

El seu web és https://luisagranero.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: