L’ÚLTIM SOPAR, DE LEONARDO DA VINCI

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

 

 

 

L’últim sopar és una pintura mural original de Leonardo da Vinci que va realitzar entre els anys 1495 i 1497. Es troba a la paret on va ser pintada originàriament, el refectori del convent dominic de Santa Maria delle Grazie a Milà, Itàlia. La pintura va ser feta pel seu patró, el duc Ludovic Sforza de Milà.

Leonardo va escollir, potser per suggerència dels dominics, el moment més dramàtic. Representa l’escena de l’últim sopar dels darrers dies de la vida de Jesús de Nazaret segons explica la Biblia i està basada en l’evangeli de Joan en el qual Jesús anuncia que un dels seus dotze deixebles el trairà.

Quan va arriba l’hora, Jesús va seure a taula amb els apòstols i els va dir: “Jo tenia un gran desig de menjar amb vosaltres en aquesta pascua abans de patir, perquè us dic que ja no tornaré a menjar fins que arribi la nova i perfecta Pascua al Regne de Déu, perquè un de vosaltres em trairà”.

Aquesta afirmació de Jesús causa la consternació dels dotze deixebles i és just aquest el moment que Leonardo representa, intentant reflexar les diferents reaccions, totes individualitzades, de cada un dels apòstols: uns es sorprenen, altres s’aixequen perquè no creuen haver escoltat bé, altres s’espanten i Judes retrocedeix en sentir-se al.ludit.

Da Vinci crea una nova formulació d’aquesta escena: com s’ha pogut veure en el dibuix preparatori, ell va pensar inicialment en la composició clàssica, amb Judes davant la taula i els altres onze apòstols en front, amb Jesucrist al mig com un més. Però finalment Leonardo es va apartar d’aquesta tradició clàssica i va pintar Judes com un més, escollint un altre moment, el posterior a l’anunci de que un trairia. L’artista va canviar la posició de Jesucrist que inicialment estava de perfil parlant amb Joan que està de peu al seu costat i situa a Jesús al mig, cap a ell convergeixen totes les línies de fuga de la composició pictòrica, destacant encara més en perfilar-se contra la finestra del centre, rematat amb un arc i separant-lo dels apòstols. Als dos costats d’ell, aïllats en forma de triangle i destacats amb colors vermells i blaus, estan els apostols agrupats de tres en tres.

La taula amb els tretze personatges s’enmarca en una arquitectura també clàssica representada amb exactitud a través de la perspectiva lineal, concretament central, de manera que sembla ampliar l’espai del refectori com si fos un trompe l’oeil menys per la diferent alçada del punt de vista i el grandiós format de les figures. Això ho aconsegueix a través de la representació del paviment, de la taula, dels tapissos laterals, de les finestres del fons i també per les capses del sostre. Aquesta construcció en perspectiva és un dels elements destacats del quadre.

L’escena està il.luminada per la llum de les tres finestres del fons des d’on es pot veure un cel de capvespre, d’una manera similar a com s’il.luminaria el refectori. Aquesta lluminositat i el color han quedat resaltats a través de l’última restauració doncs el conjunt havia quedat molt descolorit.

Els dotze apòstols es troben distribuits en quatre grups de tres, seguint el vell sistema de les tríades platòniques i d’acord amb l’estil de l’escola florentina de Ficino i Mirandola.

Si analitzem d’esquerra a dreta, a la segona tríada es troba Judes, la traició del qual trenca la tríada col.locant-lo fora d’ella, tot un simbolisme geomètric. La tercera tríada desenvolupa la idea de l’amor platònic; l’amor és el desig  de la Bellesa, de l’essència de Déu. A la quarta tríada s’observa a Plató, Ficino i potser el propi Leonardo; tracta del diàlec filosòfic que porta a la veritat de Crist.

En el quadre, els deixebles i Jesús apareixen asseguts i rere d’ells es pot veure un paisatge que alguns analistes relacionen amb el paradís. El apòstols s’agrupen en quatre grups de tres i Crist queda relativament aïllat. D’esquerra a dreta trobem a: Bartomeu, Jaume el Menor i Andreu en el primer grup; en el segon tenim a Judes Iscariot amb cabell i barba fosca, Simó, Pere i Joan, l’únic del grup que no porta barba; Crist al centre; Tomàs, Jaume el Major i Felip, també sense barba, al tercer grup; Mateu sense barba, Judes Tadeu i Simó el Zelota a l’últim grup de la dreta.

Alguns historiadors d’art diuen que Judes Tadeu és Da Vinci.

Si bé és cert que Leonardo va agafar persones reals pels seus models dels apòstols (potser tret de Simó que es diu que va ser fet a partir d’un bust de Plató), no es massa probable que ell mateix es pintés a l’escena (com s’ha dit abans, podria ser el segon per la dreta, és a dir, Judes Tadeu) doncs encara que físicament s’hi asembla, no coincideixen les dates ja que Da Vinci va pintar l’escena quan tenia uns 45 anys i l’aspecte de l’apòstol és d’edat molt més avançada. No obstant, els que defensen la teoria de que es tracta del pintor diuen que és un retrat en el qual l’artista s’imaginava a sí mateix amb uns quants anys més. Si així fos, cal reconeixer que Leonardo no es va equivocar de gaire en el seu hipotètic pronóstic sobre la seva futura aparença.

Fa uns anys, l’escriptora Vittoria Haziel va publica un treball en el que mostrava un document de Da Vinci on el pintor afirmava l’existència d’una dona al costat de Crist. Aquesta teoria que es investigada per alguns historiadors, va obrir una polémica amb l’Església que no vol reconeixer que es pugui tractar de Maria Magdalena.

Com es veu, aquesta escena de Leonardo dona per moltes especulacions que alguns novelistes con Dan Brown han sabut explotar molt bé.

Si volem veure aquesta pintura en directe haurem de viatjar a Itàlia, doncs com s’ha dit al començament, es troba al convent dominic de Santa Maria delle Grazie a Milà.

Podeu veure l’obra a pantalla completa amb zoom clicant aquí.

 

 

Una de les grans figures del Renaixement i de la història de l’art: Leonardo da Vinci.

Podeu llegir la seva biografia clicant aquí.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: