MAGGIE O’FARRELL. AQUEST DEU SER EL LLOC

     – O – O – O –

Resultado de imagen

 

Daniel Sullivan és un professor universitari nord-americà que va viatjar a Irlanda per recollir les cendres del seu avi i s’hi va quedar a viure. Venia d’un matrimoni fracassat del que va tenir dos fills, Phoebbe, que va morir assassinada per un lladre, i Nyall, un noi amb vocació científica.  Un dia, per casualitat, coincideix en una carretera secundària amb una dona i el seu fill. Ella és l’irlandesa Claudette Wells, una estrella del cinema, no sols actriu sinó també guionista i realitzadora que en un moment donat va decidir deixar el seu marit, l’egocèntric director suec Timou Lindstrom i canviar els rodatges a Suècia per una vida al camp irlandès i la fama per l’anonimat. Amb ella s’ha emportat el seu fill Ari.

Al cap d’un temps decideixen convertir-se en parella i porten una vida gairebé idíl.lica fins que la relació comença a trontollar quan Daniel rep una inesperada notícia sobre una dona amb la que havia perdut el contacte vint anys abans. A partir d’aquest fet, entre el que ell oculta i la gelosia de Claudette, la solidesa del seu nou matrimoni perilla.

Es aquesta una història que forçosament creua continents i travessa fusos horaris per seguir a un heterogeni grup de personatges durant vàries dècades i traça un interessant retrat d’una parella, de les forces que els uneixen i les pressions que amenacen amb separar-los.

En un context com aquest, en el desenvolupament del relat es produeixen salts temporals i geogràfics perquè passem per Irlanda, Nova York, Londres Paris… i per les dècades dels 40, 80, 90… Tot i així el text resulta del tot coherent.

Els capítols més immediats estan narrats en primera persona quan apareix el personatge central. En canvi, els capítols més allunyats o en els que un tercer personatge és el protagonista, estan explicats per un narrador omniscient. Però que ningú s’alarmi perquè encara que sembli que això obligarà al lector en excés, al contrari, es transforma a mesura que avancen les pàgines en un atractiu més perquè la cronologia és fàcil de seguir i es relaciona ràpidament la necessitat d’avançar o retrocedir en el temps.

Escrita amb una prosa potent i persuasiva, Aquest deu ser el lloc és una novel.la d’amor i una reflexió sobre l’absència del pare, i per això de retruc, el paper dels fills en la història és fonamental. Tots els personatges ens semblen de carn i os.

Podríem dir que és una epopeia íntima sobre allò que abandonem i allò en el que ens anem convertint a mesura que la vida ens va construint.

Una bona obra literària.

En aquest vídeo l’autora ens parla del llibre i resulta particularment curiós el seu procés creatiu:

 

Resultado de imagen de maggie o'farrell aquest deu ser el lloc imagenes

Maggie O’Farrell va néixer el 1972 a Coleraine, Irlanda del Nord. Es autora fins ara de set novel.les: After You’d Gone (2000), My Lover’s Lover (2002), The Distance Between Us (2004, i guanyadora del premi Somerset Maugham), L’estranya desaparició d’Esme Lennox (2007), The Hand That First Held Mine (2010, guanyadora del Costa Novel Award), Instruccions per una onada de calor (2013, finalista del Costa Novel Award) i la que avui comentem, Aquest deu ser el lloc (2016, finalista de nou del Costa Novel Award). Aquesta última és una novel.la que confirma a Maggie O’Farrell como una de les més interessants narradores britàniques actuals.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: