MARIA FJODOROVNA BARJATINSKAJA, PER BERTEL THORVALDSEN

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Maria Fjodorovna Barjatinskaja.

Imatge completa de l’escultura.

El magnífic treball de la roba; no sembla marbre.

 

Possiblement l’escultor danès més conegut sigui Bertel (Albert) Thorvaldsen (1770-1844).

Era fill d’un islandès que vivia a Dinamarca. El seu pare treballava com tallista de fusta i aquesta activitat és la que va induir a Bertel a dedicar-se a l’escultura.

Va estudiar art a Copenhaguen a la Det Kongelige Danske Kunstakademi on va destacar poderosament perquè va guanyar tots els premis de les competicions artístiques que organitzava aquesta acadèmia. La conseqüència va ser que li van concedir una beca reial, cosa que li va permetre marxar a Roma per estudiar de més a prop l’escultura clàssica.

Va arribar a la capital italiana el 1797 i s’hi va estar fins el 1838.

Allí també va destacar fins a convertir-se en un dels líders del neoclassicisme. Les seves obres van arribar a assolir una demanda tan elevada que cap al 1820 estaven treballant en el seu taller unes quaranta persones per ajudar-lo a acabar els encàrrecs perquè ell no donava l’abast. No és d’estranyar que quan va tornar a Dinamarca el 1838 per quedar-s’hi definitivament, va ser rebut poc menys que com un heroi. Realment, que un nòrdic s’hagués convertit en tot un referent del neoclassicisme precisament a Itàlia, els omplia d’orgull.

Se’l va comparar amb Antonio Canova, el gran escultor italià de qui trobareu diverses ressenyes en aquest bloc. No obstant, Thorvaldsen personifica més bé un estil més vinculat a l’art grec que no pas Canova perquè les poses i expressions de les figures del danès son més estirades i formals que les de l’italià.

El motius de les seves obres (relleus, estàtues i busts) es basen principalment en la mitologia grega però també va retratar personalitats importants del món social, polític i fins i tot papal (Pius VII).

Com els escultors de la Grècia clàssica, va basar les seves obres en un cànon que idealitzava la bellesa desvinculant-la de la realitat, cosa que va donar origen a un idealisme artístic que va tenir una influència considerable. No obstant, a causa del caràcter més bé fred i molt racional de les seves figures, l’obra de Thorvaldsen no va tenir posteriorment el mateix nivell d’acceptació quan van anar apareixen noves tendències artístiques que valoraven més l’exaltació del sentiment.

Una bona mostra del seu estil és l’estàtua-retrat  que va fer de Maria Fjodorovna Barjatinskaja.

La retratada era una princesa russa que va visitar Roma acompanyada del seu espòs el 1818. Allí va conèixer Thorvaldsen i li va agradar tant que va decidir que li fes l’estàtua, una escultura en marbre de mida natural.

L’obra és un magnífic exemple de l’habilitat que tenia l’escultor per retratar algú en actitud pensativa. El resultat va ser el d’una figura introvertida que sembla ignorar tot allò que l’envolta i al mateix temps dona la impressió de dignitat, d’equilibri personal.

Qui vulgui veure l’estàtua ho pot fer al Museu Thorvaldsen de Copenhaguen. Això és així perquè l’obra no va ser mai lliurada a la princesa; les reclamacions que van fer els seus familiars solament es van traduir en l’obtenció d’una còpia que va fer un dels deixebles de l’artista.

 

Aquest és Bertel Thorvaldsen. Així el va esculpir el seu col.lega alemany Christian Daniel Rauch durant la seva època de residència italiana.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: