MARIE-DENISE VILLERS. NOIA PINTANT

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Noia pintant, per Marie-Denise Villers.

Vista de més a prop de la protagonista i d’una finestra trencada.

El que el vidre estigui trencat, permet veure una mica millor una parella en la distància.

Primer pla de la retratada on s’aprecien jocs de llum.

 

La parisenca Marie-Denise Villers (1774 – 1821), -Lemoine era el cognom de soltera- és una pintora poc coneguda però un quadre seu va ser atribuït a David.

No es estrany que fos artista. mireu quins vincles: les seves germanes Marie-Victoire i Marie-Élisabeth van ser retratistes, com ella, i la seva cosina Jeanne-Élisabeth Chaudet també era pintora. Marie-Denise es va casar amb vint anys amb Michel-Jean-Maximilien Villers, estudiant d’arquitectura.

Qui la va ensenya a pintar va ser Girodet, un pintor que havia sigut deixeble de David.

La primera exposició la va celebrar al Saló de París de 1879 i va tornar a repetir en les edicions de 1801, 1802 i 1814.

Un dels seus quadres més coneguts és el retrat que va fer el 1801 a Marie-Joséphine-Charlotte du Val d’Ognes. Com que el nom de la retrata és llarg, a l’obra també se la coneix simplement com Jove pintant.

En quant a aquesta noia retratada, es tractava d’una estudiant d’art de quinze anys. Villers la representa en un estudi d’art fent precisament allò que està estudiant.

Està situada a contra llum, la cara no està doncs del tot il.luminada en tenir-la girada per observar-nos. El canvi, la llum exterior sí que impacta sobre una part del seu vestit blanc i Villers fa un bon joc de gradació del color en funció de la influència de la llum.

Villers no solament té un bon domini a l’hora de reflectir els efectes de la il.luminació, sinó que també ens demostra  una gran perícia en la tècnica del trompe l’oeil (l’engany visual que crea sensació de perspectiva) per oferir un segon tema, el d’una parella a l’altre costat del carrer. El fet de que el vidre de la finestra estigui parcialment trencat permet veure una mica més els altres dos involuntaris protagonistes secundaris.

Doncs és aquesta pintura la que durant un temps va ser atribuïda a Jacques-Louis David, a pesar de que difícilment podia ser d’ell perquè no va ser un pintor que representés als protagonistes a contra llum, però desgraciadament aquesta és una més de les moltes pintures de dones que han sigut atribuïdes a homes.

L’obra pertany a la col.lecció del Museu Metropolitan de Nova York.

El Metropolitan de Nova York on es troba exposada l’obra aquí comentada.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: