MARTA ORRIOLS. APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

La Paula és una neonatòloga i com a tal, es dedica a fer que els nadons prematurs visquin amb totes les seves forces.  Té quaranta anys quan perd la parella, Mauro, en un accident. A partir d’aquest moment, sent com la seva vida trontolla de dalt a baix i que no hi ha cures intensives que li serveixin.

Es la mateixa Paula que creia tenir una vida gairebé perfecta al costat del Mauro, editor i amant de les plantes. Eren una parella sense fills que no discutien per saber qui portava o qui recollia els nens ni a quines extraescolars els apuntaven. En canvi, podien llegir amb calma prenent una copa de vi mentre parlaven de quina pel·lícula, exposició o obra de teatre anirien a veure. Ells que estrenaven pis en un nou barri de classe alta amb una terrasseta on les plantes del Mauro podien créixer, que feien l’amor sense estridències i compartien una quotidianitat plàcida… i de cop, la trucada, en Mauro ja no hi és i ella ha d’aprendre a viure amb el dolor i la ràbia. De cop i volta, el calendari passa a tenir una x marcada que farà que la Paula hagi de viure amb una mirada diferent cap a els que senten pena, i n’hi ha d’alters mirades com la de tristesa compartida dels amics que la bressolen i un pare que no està preparat perquè la filla enviudi com li va passar a ell, massa jove.

Aprendre a parlar amb les plantes és la primera novel.la de Marta Orriols qui afirma que “quan la mort deixa de pertànyer als altres, és necessari fer-li un lloc amb cura a l’altra banda de l’escull, perquè, si no, n’ocuparia tot l’espai amb absoluta llibertat”. I parla amb coneixement de causa perquè ella mateixa ha perdut prematurament el marit, encara que al revés de la Paula, té fills.

També afirma que a diferència d’altres cultures passades, no estem preparats per la mort: quan algú pròxim ens deixa ens hem de recuperar gairebé a l’instant, si cal has d’anar al psicòleg que et medica al moment i la gent no veu que la tristor és també el teu espai, un estat en carta mesura “reconfortant” perquè encara que et pugui fer mal, és un enllaç molt íntim que et queda amb qui ha marxat per sempre, perquè el dolor no se’n va, solament es transforma, l’has de deixar existir, ser, i que vagi mutant.

I encara més enllà dels sentiments, Orriols té una capacitat innata per descriure la intimitat de les cases i el que hi passa, escriu els silencis, els sorolls, les mirades, els gestos, la llum dels espais i, en aquest cas les plantes. La seva és una narrativa intensa, emotiva i reflexiva que ens convida a quedar-nos amb allò que és essencial. Amb ritme pausat i to intimista, va descrivint la quotidianitat de les petites coses per anar a parar a qüestions molt universals.

Podríem dir que l’obra és com una radiografia del dol que mostra sense edulcorants i ens ensenya què vol dir transitar per la vida dels vius quan tu sents, després d’una pèrdua, com que no en formes del tot part.

Llibre íntim on es crea un relat que ens resulta proper, fent a més una descripció convincent de la vida de la classe mitjana.

 

 

Aquesta és Marta Orriols Balaguer (Sabadell, 1975). Els seus texts retraten la complexitat de les relacions humanes amb una prosa delicada i harmònica d’alta intensitat emocio­nal. Aprendre a parlar amb les plantes és la seva primera novel.la, i ha sigut arribar i moldre perquè ja es troba als primers llocs de les classificacions de vendes i serà traduïda a diversos idiomes.

Cal aclarir que Marta Orriols ja havia publicat narracions breus abans d’aquest llibre, en les que va exhibir el ser talent per escriure.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: