MARTA ROJALS. EL CEL NO ÉS PER A TOTHOM

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

 

L’última novel.la de Marta RojalsEl cel no és per a tothom, recrea quaranta anys d’un joc subtil de pesos i mesures que és la vida d’una família i els seus integrants. Un relat extens en el que, a diferència d’altres novel·les de l’autora, no passa res excepcional, és d’aquelles obres d’acció alentida. Això sí, aconsegueix configurar una bona trama familiar  gràcies a les diferents situacions viscudes pels seus protagonistes.

Rojals ha escollit un petit clan familiar precisament per mostrar-nos com en un món tan petit es poden reflectir tots els afanys, sacrificis i traïcions que configuren l’univers humà. Un matrimoni que conviu amb la malaltia del pare i l’agror d’una mare que necessita, per tirar endavant, treballar sense descans en la seva pròpia perruqueria. Un pare malalt que sublima la seva afició pels avions fent maquetes. Uns fills ben diferents:  Les bessones, Eva i Sara, les grans, sempre en discòrdia, que fa anys que no es parlen, però que una trucada d’emergència de l’Eva,  de caràcter temperamental,  provoca la trobada amb la seva germana Sara i amb la mediació del Pep, el més petit dels germans, que sempre s’ha mantingut entre dos aigües, de vegades prenen part per una d’elles i les més, essent neutral entre la divergència contínua de les dues germanes.

El context de la narració comprèn quatre dècades de la vida d’aquesta família, des de finals dels seixanta fins al 2007, que és el punt en què conflueixen tots els fils de la trama que l’autora va trenant. O sigui que és un recorregut de 40 anys on hi ha hagut canvis socials, polítics i econòmics. També urbanístics en un país que es va transformant al compàs dels propis personatges.

Com dèiem, l’obra posa en joc les relacions familiars: la Sara pateix una afecció sense diagnòstic clar que podria posar en perill les seves aspiracions professionals. L’Eva, en canvi, pateix una aflicció: la seva filla, l’Ona, que s’ha fugat de casa, presumptament embarassada. En Pep quedarà entremig de dues germanes.

La desaparició de l’Ona és el detonant d’una crisi familiar que força els tres germans a reunir-se després de molt de temps de dispersió i desafecció. L’Eva demana a la seva germana, que té un cert ascendent sobre la seva filla, que intercedeixi. La trobada de les bessones i el Pep a casa de l’Eva és el punt de confluència on s’abocaran totes les tensions i dimonis que ha anat dibuixant la novel·la.

D’aquesta manera, el conflicte entre les dues germanes es el tema recurrent pràcticament en tot el relat. Son dues dones molt diferents, que han crescut entre rivalitats, però que en el fons cadascuna anhela el que l’altra té. Viuen des de fa molt de temps en mons diferents. La Sara ha aconseguit fer realitat el que el pare ha estat somiant  a través de la construcció de les seves maquetes: volar, però no en tindrà prou de ser hostessa de vol. En canvi l’Eva és el contrari, és de terra, tant, que és arqueòloga, ben arrelada doncs, sedentària. Per proximitat als pares, és la que més s’ha de fer càrrec de cuidar-los, i no se sent mai prou recompensada per aquest esforç. Sens dubte, ha sigut la més convencional, amb més tradició familiar.

I avís a navegants: als amants de trames trepidants la lectura se’ls farà lenta. Hi haurà lectors de Primavera, estiu, etc (el primer gran èxit de Marta Rojals) que molt possiblement no trobaran en aquest llibre el que busquen si busquen similituds amb l’esmentat èxit. Podríem fer un joc de paraules amb el títol de l’obra dient que aquest llibre no és per a tothom.

No obstant, Marta Rojals demostra amb aquesta ambiciosa tercera novel·la una tècnica depurada, quasi mil·limètrica, molt descriptiva  i un talent per aprofundir en l’aspecte psicològic dels personatges. Sap extreure de la situacions quotidianes una excel·lent literatura que li permet afegir a l’Èlia de Primavera, estiu, etcètera (2011) i l’Anna de L’altra (2014), una esplèndida galeria de personatges molt propers.

 

Aquestes son les mans de Marta Rojals, l’única part del seu físic que coneixem doncs no concedeix mai entrevistes ni fa conferències presencials. Únicament es relaciona amb els lectors i la premsa via xarxa, que és on se sent a gust, per això ningú no sap quina cara té (tret dels que ja la coneixien abans de què comencés a escriure, esclar).

Nascuda a La Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre), és arquitecta per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha cursat la branca d’especialització en Teoria, Història i Crítica, però actualment fa de traductora i editora de publicacions d’arquitectura i de columnista a Vilaweb. És autora de Primavera, estiu, etcètera (2011) que va ser la seva primera novel.la amb la que va obtenir un ràpid reconeixement de la crítica i dels lectors que va continuar després amb L’altra.

No és l’única escriptora que vol mantenir l’anonimat sobre la seva persona; en aquest bloc hem parlat diverses vegades d’Elena Ferrante qui encara és més estricta en aquest sentit.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: