MATEO A LA SALA RUSIÑOL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Molins del Jonquet i catedral de Mallorca.

Mira de ser feliç.

Nocturn.

Café Papallones.

Esmorzar a Mallorca.

El cantant de jazz.

Bon dia!

 

D’Escatrón, localitat de Saragossa, és el pintor del que parlem avui: Joaquín Mateo Robles, conegut artísticament com Mateo.

El 1975, quan tenia disset-anys, va començar els estudis a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona i l’any 1976 va ingressar a la Facultat de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. El 1982 va obtenir la Llicenciatura en aquesta institució i l’any 1988 va superar les oposicions lliures de Dibuix com professor numerari agregat d’ensenyament de secundaria dins l’àrea d’Educació Visual i Plàstica. Va realitzar els estudis de Doctorat sobre el tema La representació del coneixement anatòmic en la iconografia científica i artística del cos humà, a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Com es veu, la seva base formativa és considerable.

I en quant a la seva pintura, hem de dir que és d’execució complexa en realitzar una part de la producció amb tècnica mixta en la que incorpora a la manera d’un collage cartrons, papers, full de diari o teles. Quan es dona aquesta circumstància -ja diem que no sempre- dota l’obra d’una certa tridimensionalitat visual. De fet, es com una mena de joc entre ell i l’espectador doncs en qualsevol lloc pot aparèixer un d’aquests elements -el collage- substituint una part de la pintura.

L’estil és lliure i transgressor, essencialment figuratiu, amb un conjunt de diversos elements que a primer cop d’ull podrien causar certa sensació de desordre, o d’estar fora de lloc, des d’una perspectiva superficial de l’espectador; però res més lluny de la realitat perquè res és casual o capritxós, qualsevol element incorporat a l’obra té un sentit tant pictòric com intel·lectual.

Un altre element a destacar és el de la llum que entra per les finestres, aquest és el nexe d’unió entre el món interior i l’exterior en els quadres de l’artista.

I el resultat és, en general, escenes privades amb un molt ben treballat intimisme. Donat això, és evident que els seus quadres giren entorn de l’ésser humà, sigui directament present o no, perquè en qualsevol cas s’intueix la seva presència pels objectes representats que són els que habitualment utilitzem en la nostra vida quotidiana: butaques, llibres, tasses, cafeteres, premsa, llapis… Si fa uns dies parlàvem en aquest blog del fotògraf Jordi Bernadó qui fa retrats i en lloc de captar la cara del retratat, fotografia el seu entorn habitual per considerar-lo més explícit sobre el personatge que qualsevol tret de la cara, Mateo apel·la al refugi íntim perquè ens diu molt de la persona que l’habita.

Així, els seus quadres ens inviten a un viatge interior i exterior, per això les obres de Joaquín Mateo s’han d’observar amb una mirada molt atenta perquè aquesta minuciositat és la que ens obre al sentit de l’obra. Per dir-ho d’una manera planera: Mateo utilitza per dotar de significat el quadre, els objectes quotidians com altres artistes utilitzen la vegetació per compondre un arranjament floral.

Ara tenim l’oportunitat d’endinsar-nos en el món pictòric de Mateo en l’exposició que està celebrant a la Sala Rusiñol de Sant Cugat.

Fins al 5 d’octubre.

El web de la galeria és https://salarusinyol.net/

Aquí veiem a Joaquín Mateo Robles en plena feina.

El seu web és http://www.joaquin-mateo.com/index.htm

1 comentari

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: