MAURICE QUENTIN DELATOUR. LA MARQUESA DE POMPADOUR

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

La marquesa de Pompadour, per Maurice Quentin Delatour.

Primer pla de la marquesa.

Detall del luxós vestit.

Aquí podem apreciar alguns dels importants llibres amb els que Delatour la va voler representar.

 

Maurice Quentin Delatour és un dels més importants pintors retratistes de França del segle XVIII.

Va destacar al període rococo per les seves obres fetes amb pastel, tècnica que consisteix en la utilització d’unes barres de colors similars als guixos escolars i que ben barrejat el pigment, permet colors lluminosos i intensos.

Delatour va retratar importants personalitats de la vida francesa de l’època i al 1750 va ser nomenat retratista del rei.

I és a aquest moment al que pertany aquest retrat representant a una de les dones més peculiars de la vida intelectual, social i política del segle XVIII: la marquesa de Pompadour.

El quadre va ser ofert al 1797 al Museu del Louvre (que en aquella època es deia Museu Central de les Arts) però no va ser acceptat. S’ha de tenir en compte que amb la Revolució, aquest quadre podia resultar una mica incòmode. No obstant, al 1803 el Museu el va acabar acceptant.

La pintura té unes dimensions considerables (175 per 128) que es corresponen a l’ambiciós programa de la marquesa. La favorita del rei Lluís XV havia encarregat l’obra a Delatour al 1749 però l’artista no el va acabar fins al 1754. Durant aquests cinc anys, la relació entre la marquesa i el rei havia canviat perquè ella ja no era sols l’amant sinó que ja intentava imposar-se com consellera. Per dona resposta a aquesta ambició, va demanar al pintor que la retratés asseguda amb aspecte de reina però en les seves estances privades. D’aquesta manera, el quadre de Delatour ens aclara bastant quines eren les intencions de Madame de Pompadour.

Es clarament simbòlic: la sumptuositat de la roba denota voluntat d’ostentació mentre que l’absència de joies i la simplicitat del pentinat volen refermar el caràcter íntim de la imatge.

La marquesa està representada en el seu paper de protectora de les arts: està rodejada d’atributs que simbolitzen la literatura, la múscia, l’astronomia i el gravat.

Així, es veu la pintura El pastor, de Fido de Guarini; si ens fixem més, trobarem també L’EnciclopèdiaDe l’esperit de les lleis, de Montesquieu,  la Henriade de Voltaire, una esfera, el Tractac de les pedres gravades, de Pierre-Jean Mariette i un gravat del comte de Caylus.

La realització de l’obra no va ser fàcil per Delatour degut als canvis d’opinió de la marquesa, però finalment el pintor va saber donar resposta artística als desigs de la seva distingida clienta, sabent-li donar el caràcter simbòlic i íntim que volia.

Amb aquesta obra s’acabaria la moda del retrat oficial codificat per ser substituït, gràcies al propi Delatour, per representacions més psicològiques que carregades de sentit simbòlic.

 

El pintor retratista rococó Maurice Quentin Delatour.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: