MERCURI i ARGOS, DE VELÁZQUEZ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Mercuri i Argos, de Diego Velázquez.

Primer pla de Mercuri amb el barret alat.

Primer pla d’Argos profundament dormit.

 

El pintor sevillà Diego Velázquez (1599-1660) va ser un artista barroc que ha estat considerat com un dels màxims exponents de la pintura espanyola.

Als 24 anys es va traslladar a Madrid on va ser nomenat pintor del rei Felip IV i quatre anys després va ser promocionat a pintor de cambra que era el càrrec més important entre els pintors de la cort. I a aquesta tasca es va dedicar la resta de la seva vida. La seva feina consistia en pintar retrats del rei i de la seva família així com altres quadres destinats a decorar les mansions reials.

La seva presència a la cort li va permetre estudiar la col.lecció reial de pintura que, junt amb l’aprenentatge adquirit al seu primer viatge a Itàlia on va conèixer tan la pintura antiga com la que es feia al seu temps, van influenciar el seu estil, fent-lo d’una gran lluminositat, amb pinzellades ràpides i soltes. S’ha de dir que a Itàlia havia pogut estudiar també les obres mestres del Renaixement i l’educació pictòrica que va assolir el sevillà era la més àmplia que un pintor espanyol havia tingut fins a aquell moment.

Va ser al 1623 quan es va establir a la cort. Allí, Velázquez es va dedicar sobre tot al retrat que va anar alternant amb altres gèneres com la història sagrada, el paisatge i la mitologia.

Sobre les escenes mitològiques, tenim una obra seva, feta l’any 1659, que es basa en la llegenda narrada per Ovidi a Les metamorfosis que parla d’un gegant amb cent ulls, Argos, que tenia fama de ser un guardià molt efectiu perquè mentre alguns dels seus ulls dormien, d’altres estaven desperts.

Argos estava guardant una vedella que en realitat es tractava d’una nimfa. Aquesta transformació era deguda a que el deu Júpiter estava mantenint una relació amorosa amb ella (Io era el seu nom) i va estar a punt de ser sorprès per la seva dona, la deessa Juno. Per evitar ser enxampat “in fraganti”, Júpiter va transformar en vedella a Io i la va donar en regal a la seva dona, però aquesta se’n va adonar del que en realitat estava passant i es va limitar a seguir-li el joc i per venjar-se, més tard la va lliurar a Argos perquè la custodiés indefinidament.

Com que Júpiter volia recuperar la seva amant, va enviar a Mercuri (déu missatger) perquè matés Argos i la rescatés. L’estratagema de Mercuri va consistir en disfressar-se de pastor amb un barret alat i tocar una suau melodia amb una flauta que va fer que Argos caigués profundament dormit amb tots els seus ulls tancats. Mercuri ho va aprofitar per matar Argos i alliberar Io.

Quan Juno ho va saber, en homenatge al guardià, va fer que els seus cent ulls fossin per sempre preservats a la cua dels paons.

Velázquez recrea just el moment abans de produir-se l’assassinat. El va pintar pel Saló dels miralls de l’Alcàsser de Madrid.

La complexitat del format, determinat per la col.locació de l’obra sobre una finestra, va implicar una composició molt horitzontal.

Des de l’any 1819 forma part de les coleccions del Museo del Prado.

En aquest vídeo obtenim més informació sobre aquest Mercuri i Argos:

Diego Velázquez, el pintor més important del segle d’or espanyol. Aquest és l’autorretrat que es va fer a Las Meninas.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: