MERCURI i PSIQUE, PER REINHOLD BEGAS.

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Mercuri i Psique, de Reinhold Begas.

Primer pla dels dos personatges.

Mercuri agafa Psique per elevar-la a l’Olimp.

 

Parlem d’un escultor que passa per ser el màxim representant de l’escola naturalista neobarroca alemanya, Reinhold Begas (1831 – 1911).

Aquest artista berlinès va fer els primers treballs sota la tutela de Ludwig Wilhelm Wichmann. Entre 1846 i 1851 va ser estudiant de l’Acadèmia de Berlín on va tenir com professor, entre d’altres, a l’escultor Christian Daniel Rauch qui va veure en ell tantes qualitats que se’l va emportar a treballar al seu taller.

Uns anys després va poder visitar Roma on va conèixer Anselm Feuerbach, Franz von Lenbach i Arnold Böcklin. Aquests últims el van animar a aconseguir un estil naturalista de l’escultura.

Va guanyar prestigi i el 1861 va ser nomenat mestre de l’Escola d’Art del Gran Ducat de Weimar.

Instal.lat a Berlín, va guanyar el concurs per realitzar l’estàtua de Schiller al Gendarmenmarkt de la ciutat, cosa que ens dóna idea de la fama que havia adquirit com escultor. Per això, el 1871 va ser nomenat membre de l’Acadèmia de les Arts de Prússia.

Va esdevenir l’artista favorit del Kaiser Guillem II qui el va afavorir amb importants encàrrecs, com diversos monuments públics.

Però avui no parlem de ningun d’aquests monuments sinó d’una obra que va fer el 1878: Mercuri i Psique.

Son dos personatges de la rica mitologia grega que cal contextualitzar. Així, de Psique, una noia mortal, podem dir que era una atractiva princesa, la bellesa de la qual era comparada amb la de la deessa Venus. Aquesta va engelosir i va tramar una venjança a través del seu fill, el déu Eros.

Totes les germanes de Psique estaven casades però no ella, tot i la seva bellesa. El seu pare sospitava d’una maledicció celestial, així que va anar a consultar l’oracle d’Apol.lo i, seguint les seves instruccions, Psique va ser portada fins a una roca d’una muntanya abrupta.

Quan allí la jove temia que aparegués el monstre que pel que sembla el destí li tenia reservat, un zèfir la va transportar a una vall on es va quedar dormida. Quan va despertar es va trobar en un palau en el que es va anar endinsant guiada per estranyes veus. Quan va tornar a caure la nit, Psique va nota prop d’ella la presència del marit, el suposat monstre que li havia reservat el destí, però com que era de nit i la cambra no estava il.luminada, no el va poder veure i a trenc d’alba ell va desaparèixer per no poder ser contemplat.

Passat un temps, Psique va començar a trobar a faltar la seva família i va demanar al seu espòs -continuava sense poder veure’l- que li permetés visitar les seves germanes. Ell va acceptar però li va fer prometre que mai no li veuria el rostre doncs si ho feia, mai podria tornar a estar amb ell.

Una vegada amb les seves germanes, aquestes li van fer sorgir el desig de saber qui i com era el seu marit, havia de ser realment un monstre per no voler ser vist. Així que convençuda per elles, una nit, mentre el marit dormia, es va preparar per matar-lo suposant-lo un monstre. Amb un llum Psique va poder veure que el marit era el déu Eros. Sorpresa i meravellada, va deixar caure una gota d’oli que el va despertar. Eros va desaparèixer volant per refugiar-se al pau de la seva mare Venus, i Psique hauria d’iniciar un llarg viatge per intentar retrobar-lo.

Venus, amb la intenció de venjar-se, la va localitzar amb l’ajuda de Mercuri i li va imposar quatre proves aparentment impossibles de superar: la primera era separar un munt desordenat de llavors; ho va aconseguir amb l’ajuda d’unes formigues. En la segona prova, Venus la va enviar a collir llana daurada d’unes ovelles posseïdes per una fera excitació: quan les ovelles es trobaven en un lloc fresc i relaxades, Psique va aprofitar el moment per recollir la llana. La tercera prova va consistir en que li portés agua del naixement d’un brollador situat en una muntanya molt escarpada on a més, habitaven uns dracs; doncs en aquesta aventura qui la va ajudar a sortir-se’n va ser l’àguila de Júpiter. I la quarta i última consistia en portar una petita caixa al mateix infern per lliurar-la a Prosèrpina. Psique va aconseguir baixar als inferns i lliurar la caixa però, en tornar, se li va ocórrer obrir-la sense saber que Prosèrpina la havia omplert i tancat d’amagat per Venus amb qui també tenia un compte pendent. Quan Psique, sense saber-ho, la va obrir, va caure en un somni mortal.

Cupido la va trobar, va aconseguir despertar-la i, a més, va obtenir de Júpiter que la unís a Eros en un matrimoni legítim. Psique va ser portada a l’Olimp per Mercuri i allí va menjar ambrosia que la va convertir en una deessa.

Doncs l’escultura de Begas representa el moment en el que Mercuri es prepara per elevar-la fins a l’Olimp. Es apreciable el to naturalista de la composició amb el músculs del déu ben tensats per fer front a l’esforç. Ell la mira amb una mirada interrogadora mentre ella no sembla tenir-ho clar. Ell subjecta el seu cos amb la ma esquerra i agafa la dreta d’ella perquè tingui un recolzament. El sentit espiral de la roba dona dinamisme a la composició.

L’obra es troba a l’entrada de l’Alte Nationalgalerie de Berlín.

 

Aquest és l’escultor Reinhold Begas, el màxim representant de l’escola naturalista neobarroca alemanya. Excel.lent i polifacètic artista, no solament va esculpir si no que també va pintar. Aquest n’és un exemple perquè és un autoretrat.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: