MIENTRAS DURE LA GUERRA, D’ALEJANDRO AMENÁBAR

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Karra Elejalde és Miguel de Unamuno.

Eduard Fernández és Millán-Astray.

Santi Prego és Franco.

 

Som a Espanya a l’estiu de 1936. L’escriptor i professor Miguel de Unamuno decideix recolzar públicament la revolta militar que promet portar l’ordre a la convulsa situació del país. Immediatament es destituït per el govern republicà com rector de la Universitat de Salamanca. Mentre, el general Franco suma les seves tropes al front revoltat i inicia amb èxit una campanya amb l’esperança de fer-se amb el comandament únic de la guerra. La deriva sagnant del conflicte i l’empresonament d’alguns dels seus companys, provoca que Unamuno comenci a qüestionar la seva postura inicial i es replantegi els seus principis. Quan Franco trasllada el seu quarter a Salamanca i és nomenat cap de l’estat a la zona nacional, Unamuno va al seu palau decidit a fer-li una petició de clemència.

Quinze anys després de Mar adentroAlejandro Amenábar torna al cine espanyol amb Mientras dure la guerra, una pel.lícula sobre l’enfrontament civil, l’acció de la qual el director situa al començament del conflicte.

El seu és un posicionament intermedi fent una atenta observació dels fets en un moment en el que encara no hi ha vencedors ni vençuts, cenyint-se bàsicament a la narració dels canvis ideològics de Miguel de Unamuno, fent un poderós retrat d’aquest home contradictori i honest.

L’acció se situa a una Salamanca presa pels ferotges revoltats contra una República caòtica, però, això sí, legitimada per les urnes. En aquella ciutat viu Unamuno, un home intel.ligent però també malcarat i convençut de tenir sempre la raó. Es respectat però també temut. Havia sigut desterrat a Fuerteventura per criticar al rei i es va estimar la República, però es va sentir traït per ella en veure impunes les barbaritats que es cometien. Va ser ingenu creient en la bona voluntat dels revoltats i va constatar amb espant la carnisseria que estaven exercint contra qualsevol que no pensés com ells o jutgessin de mínimament sospitós. Va travessar una crisi de consciència plantejant-se si s’havia equivocat i es va, finalment, negar a ser utilitzat pels feixistes denunciant el seu salvatgisme.

Amenábar no solament fa un bon retrat d’aquest home contradictori , també de Franco i de Millán-Astray. Amb Franco no comet l’error de fer una caricatura sinó que retrata un home ambiciós, calculador i despietat, capaç de tot tipus de maniobres per instal.lar-se perpètuament en el tron. En quant a Millán-Astray, el dibuixa colèric i excessiu en tot.

I pel que fa als actors, Karra Elejalde ha sabut posar-se en la pell d’un personatge humanament complicat oferint-nos una molt bona interpretació. I compte també amb la feina feta per Eduard Fernández com Millán-Astray; del seu personatge es parlarà menys que del d’Unamuno, però déu-n’hi-do.

En resum, Mientras dure la guerra és una pel.lícula molt sòbria i meditada, amb molta cura per el detall i que denota el gust per una narrativa elegant. Una bona tornada d’Amenábar.

 

Alejandro Amenábar ha tornat al cine espanyol quinze anys després de Mar adentro. Amb Mientras dure la guerra signa un mesurat i sobri film amb vocació d’equidistància que no ha agradat a l’extrema dreta. En algun cine la pel.lícula ja ha sigut boicotejada per feixistes.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: