MILENA BUSQUETS. GEMMA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

La vida d’una escriptora de quaranta anys transcorre entre els seus dos fills i una relació que sembla que està acabant amb un amant.

De sobte, una calorosa nit d’estiu a Barcelona, més de trenta anys després de la dolorosa mort prematura per leucèmia de la Gemma, el seu record emergeix de l’oblit amb la força d’una onada, és com si se li hagués aparegut un fantasma. L’escriptora es veu arrossegada pels dubtes sobre la seva antiga companya d’escola al Liceu Francès: quan la va veure per última vegada? Es va poder acomiadar d’ella? En quina dona s’hauria convertit, aquella jove d’ulls inquisitius? La feina, els plans de vacances, els fills adolescents, l’idil·li amb un actor de teatre… Tot queda paralitzat per la necessitat de la narradora de reconstruir un passat que creia oblidat. I és que les amigues de la infantesa són com pedres precioses, gemmes que ens acompanyen sense que ho notem, com braçalets agafats a la pell. A més, la mort de la noia va marcar la seva infància junt amb la del seu pare, però amb una diferència important: ell havia pogut viure tota una vida, en canvi, Gemma va marxar massa aviat.

Així, la narradora, tractant de rescatar de l’oblit l’amiga perduda, comença a fer indagacions que la porten a reunir-se amb velles conegudes que també van tenir relació amb la Gemma, busca fotografies del grup de classe, visita el col·legi, rastreja esqueles en un diari, es desplaça per obtenir més informació al restaurant que tenien els pares de la noia…

Aquest és el tema que tracta la darrera novel·la de Milena Busquets qui no havia tornat a publicar des del seu gran èxit També això passarà del 2015 que es va convertir en un fenomen de vendes amb traduccions a més de trenta països. En aquell llibre també tractava una mort, la de la seva mare.

Gemma, la malaltia que va acabar amb la noia als quinze anys és el que permet a Busquets viatjar en el temps a través dels records. L’escriptora combina la decadència d’una vida amb la combustió que generen els sentiments, això sí, prescindint de tot excés i aferrant-se a la contenció com un segell del seu elegant estil.

Es doncs una novel·la sobre el passat que pensàvem que havíem oblidat però que ens persegueix, sobre aquelles pèrdues que ens deixen marca i sobre la necessitat de poder-se acomiadar. Però compte, també és un llibre sobre les ganes de viure i les alegries que ens pot aportar la quotidianitat. I també ens parla de l’amor no solament cap a les amigues, desaparegudes o no, sinó també als fills i als amants.

A través del seu univers personal, reflexiona sobre la vida i la mort, els records i la seva transformació a través del temps, sobre com ens perdonem a nosaltres mateixos i sobre la necessitat de tancar en el present històries del passat.

Curiosament, Milena Busquets ja portava al cap aquesta novel·la abans de També això passarà, és a dir, que era un tema que li rondava des de feia molts anys. En qualsevol cas, ha volgut aclarir que no ha escrit la història per fer teràpia sinó més bé per fer una feina de rescat en el sentit de que encara que les coses no es poden canviar, almenys ara la Gemma té un llibre que parla d’ella.

Busquets, que no es considera escriptora, -diu que escriptors són Ana Maria Matute o Juan Marsé, per exemple- ha teixit un llibre profund i vitalista alhora, sobre el valor de l’amistat, l’amor, les pèrdues que ens marquen i les petites alegries del dia a dia.

 

Milena Busquets va néixer a Barcelona el 1972. Va estudiar al Liceu Francès i es va llicenciar en Arqueologia al University College de Londres.

Va treballar durant molts anys a l’editorial Lumen, l’editorial que va fundar Esther Tusquets, la seva mare, a començament dels anys seixanta i que Random House va comprar quaranta anys més tard. Al cap d’un temps, va fundar la seva pròpia editorial, va escriure la seva primera novel·la, va treballar per a una revista del cor i va ser relacions públiques d’una marca de moda. Actualment, treballa de periodista i de traductora d’anglès i francès al castellà, i de tant en tant publica un llibre.  Això vol dir que no es prodiga molt i de fet, ella diu que no és escriptora posant a Juan Marsé com exemple d’escriptor. Però Juan Marsé poc abans de morir va llegir Gemma i en va parlar molt positivament: un bon llibre (referint-se a aquest) no ha de semblar literatura sinó que ha de semblar veritat, va dir.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: