MIQUEL BLAY. ELS PRIMERS FREDS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

L’escultura Els primeres freds.

Vista de prop dels rostres de l’home i la nena.

Detall de les mans de l’home.

L’escultura vista des de darrere.

 

L’olotí Miquel Blay i Fàbregas (1866-1936) va ser un dels més importants escultors catalans del període modernista. Es va formar com artista tant a la seva ciutat natal, Olot, com posteriorment a París i Roma.

Una de les escultures més conegudes que ens va deixar va ser la titulada Els primers freds, que va realitzar l’any 1892.

L’obra se situa cronològicament en els inicis del modernisme català i amb ella Blay trencaria el llenguatge tradicional realista que s’havia mantingut en tota l’escultura del segle XIX. De fet, encara té molts elements realistes però ja incorpora novetats modernistes respecte a les habituals realistes.

El modernisme no s’havia definit encara clarament, però existia ja un desig de donar continuïtat a l’estil de la Renaixença catalana, encara que incorporant les avantguardes europees com, per exemple, el romanticisme i el simbolisme, i es manifestava la voluntat de deixar de copiar la realitat (anècdotes u obres monumentals) per expressar idees o símbols.

L’escultura ens mostra un ancià i una nena asseguts en un banc amb expressió de sofriment. La nena es recolza sobre l’espatlla de l’home, que intenta consolar-la. La idea no és completament original doncs el tema s’inspira en l’obra Edip a Colonna, realitzada deu anys abans per Dominique Jean Hugues, artista que va influir en Blay. El que aquí fa l’escultor de La Garrotxa és convertir els personatges en anònims, allunyant les seves edats i desvestir-los.

Es una escultura rodona amb punt de vista frontal i és estàtica i expressiva. Els personatges son segurament avi i néta, asseguts en un banc de pedra. La nena sembla buscar la protecció de l’home. En la versió en marbre que aquí es comenta, apareixen nus, cosa que dramatitza encara més l’escena, i contrasta més la rudesa del cos de l’home amb les línies més suaus de la nena. En canvi, en una altra versió, aquesta en bronze, les figures estan vestides i transmeten més sensació d’orgull i el contrast és més clar als dos rostres, exageradament detallat a l’ancià i dolçament difuminat a la nena

L’home té la barba llarga i la mirada de resignació. L’esquena corbada, els genolls junts i les mans unides entre ells, ens transmeten la fredor del temps. El gest de la nena és tendre i ple d’amor, amb la cara dirigida a l’home. Ell en canvi mira a l’infinit, en la direcció on ens trobem nosaltres, els espectadors.

Un detall que mostra la indefensió de la nena i contribueix a expressar tendresa és el fet que no arriba de peus a terra. Les cames també estan molt juntes per protegir-se millor del fred.

Blay va fer l’obra durant la seva estada a Roma i quan va tornar a Espanya la va presentar a Madrid.

Com ja s’ha avançat , n’hi ha més d’una versió. La que comentem es troba actualment a Barcelona, al MNAC, mentre que la de bronze es pot visitar al Museu Regional de La Garrotxa, a Olot.

La versió en marbre és més idealista i conté elements de Rodin (un gran detallisme com és exemple el cap de l’home) al que Blay va conèixer al seu viatge a París.

Com ja hem comentat, comencen a aparèixer elements que acabaran definint  el modernisme, com el simbolisme, (difuminació dels cossos i marcat estat d’ànim dels personatges). Alguns detalls del realisme que encara hi és, els podem veure en els ossos marcats de la nena, en especial, les costelles i el maluc, i tots els detalls (tendons en tensió, pell arrugada, cabell, etc.) pressents al cos de l’home. L’idealisme es mostra en les difuminacions i corbes suavitzades de la noia i també en el tema, així, el sofriment causat pel fred queda idealitzat en una escena tendra. La cara de l’home està inspirada en una escultura de Victor Hugo que va fer Rodin.

De manera que en l’obra ja trobem els contrasts entre el realisme de l’home i l’idealisme de la nena, dues tendències entre les quals es debat Els primers freds.

Amb aquesta obra, Blay exerceix el paper d’innovador, i trenca amb l’estil academicista al qual pertanyien la majoria d’artistes de l’època. L’escultura és encara realista, com les altres, però el tema que proposa és nou, proposa persones anònimes i una escena quotidiana, on interessa més la càrrega simbòlica que la realitat, això és el que la fa entrar en temes més enllà del realisme estricte. També és interessant la seva forta expressivitat, que mostra un sofriment humà idealitzat. Així que sense deixar el realisme, aquesta és una de les primeres obres simbolistes del nostre país.

El sentit que té aquí el fred no és únicament una baixa temperatura, sinó que també pot representar els mals temps que vénen, políticament i socialment, i es pot referir al pas del temps, als freds de la mort de l’home gran, respecte a la joventut de la nena. Les edats de l’home, la joventut i la vellesa, són pressents en forma de les dues figures. L’estat d’indefensió que mostren pot fer referència a un contingut social, de reivindicació de les classes populars, que estava en auge en aquells temps.

L’escultor olotí Miquel Blay i Fàbregas.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: