MIQUEL BLAY. PERSEGUINT LA IL·LUSIÓ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Perseguint la il·lusió.

Des d’un altre angle.

Detall.

Vista frontal de la Il·lusió.

El gest desesperat de la mà.

 

L’olotí Miquel Blay i Fàbregas (1866-1936) va ser un dels més importants escultors catalans del període modernista. Es va formar com artista tant a la seva ciutat natal com posteriorment a París i Roma.

A diferència d’altres artistes, Blay no va perdre mai els vincles amb la seva ciutat, i no solament per raons familiars sinó especialment en relació a la seva activitat artística. Com que va començar a Olot, no només en quant a estudis sinó també en quant a primers treballs, després, l’escultor va voler mostrar a la ciutat la seva consideració i gratitud.

Encara que vivia fora d’Olot, tornava regularment i amb esperit col·laborador: enviava obres per als alumnes de l’Escola de Belles Arts, col·laborava amb les institucions, donava cada any una escultura com a premi dels certàmens literaris que se celebraven a la ciutat… Això i el seu caràcter afable van fer que esdevingués tota una icona fins al punt que quan hi tornava, hi havia gent que anava a esperar-lo a l’estació.

En les seves obres exhibia un romanticisme delicat, amb aquella punta d’erotisme contrarestada pel misticisme sentimental que exigia la Catalunya montserratina d’aquella època que era més aviat reticent als excessos carnals de Rodin, encara que del francès trobem alguna traça en les obres de l’escultor olotí.

Blay va estar a Paris entre 1888 i 1891 i entre 1894 i 1906. Parlem d’una obra simbolista que va fer durant aquesta etapa francesa: Perseguint la il·lusió (1902).

Es una de les obres més interessants i representatives que va fer durant aquest període en el que va entrar en contacte amb l’escultura innovadora d’August Rodin i amb el corrent modernista europeu, llavors molt influït per les idees del Simbolisme, un moviment que s’interessava per tot allò que fos estrany al món de la raó, com els sentiments, les emocions i els elements misteriosos o sobrenaturals. Totes aquestes influències van marcar l’obra parisenca de Blay, com es pot observar en aquesta.

En ella, Miquel Blay va voler representar la lluita de l’escultor amb la inspiració per aconseguir donar forma al seu ideal artístic. Per diferenciar el món real del simbòlic, Blay va optar per combinar en una sola obra dos materials diferents. Així, la figura de l’artista, que apareix nu i amb una anatomia vigorosa, la va modelar amb un bronze molt fosc que contrasta amb la blancor gairebé transparent del marbre amb què va tallar la figura femenina que representa la inspiració. Per ressaltar que aquesta figura representa un ideal, un somni, i no una dona real, Blay la va acabar amb la tècnica de l’sfumatto, que li dona una aparença inacabada i evanescent.

Perseguint la il·lusió és una de les obres més originals de l’art català de l’època, ja que la combinació de materials tant dispars com el bronze i el marbre no era una solució gens habitual.

L’obra pertany a la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

 

L’escultor olotí Miquel Blay i Fàbregas.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: