MIRADOR DE LES BATERIES

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Vista de Barcelona des del Mirador de les bateries. 

Es tracta d’un lloc que havia tingut bateries antiaèries.

L’indret no és atractiu però ofereix magnífiques vistes.

L’accés.

Ha passat de ser un lloc desconegut a rebre moltes visites.

 

Encara que el Turó de la Rovira va ser “colonitzat” fa justament un segle per famílies benestants que hi van construir cases d’estiueig, no és per això que s’ha fet popular sinó per dos fets totalment aliens: un és que allí es van emplaçar els anomenats búnquers antiaeris republicans durant la Guerra Civil, i l’altre, això ja en els anys cinquanta, pels assentaments autoconstruïts per immigrants al llarg dels empinats carrers del turó.

Eren simples barraques que van sobreviure durant molt de temps sense serveis bàsics com electricitat o sanejament, fins que la lluita veïnal va donar els seus fruits i va arribar, l’aigua, la llum i els contenidors.

Durant els anys previs als Jocs Olímpics de Barcelona 92, es van concedir pisos als habitants de les barraques que van ser allotjats a Can Baró, enderrocant-se totes les barraques i quedant el Turó de la Rovira abandonat.

Va ser a partir de l’any 2010 quan els diferents equips de govern que van anar passant per l’Ajuntament de Barcelona van decidir rescatar el turó rehabilitant l’espai i en especial el carrer Marià Labèrnia.

I precisament aquest carrer (que es troba a prop del pont de Mülhberg del que ja vam parlar aquí fa un temps) és el que ens porta als búnquers del Carmel, un espai que intrínsecament no té un encant estètic especial però que és un dels millors miradors que té Barcelona amb vistes de 360 graus a una alçària sobre el nivell del mar de més de dos-cents seixanta metres.

També cal aclarir que encara que se’l coneix com búnquer, en realitat de búnquer estrictament parlant no hi ha ni hi ha hagut. El que hi havia era una bateria antiaèria amb dependències construïda en 1937, és a dir, en plena Guerra Civil quan Barcelona era sovint bombardejada.

Donat que el camí és empinat, hi ha una bona pujada fins a arribar-hi però es pot fer bé i val la pena l’exercici que té com premi poder observar unes magnífiques vistes de Barcelona.

I encara que aquest lloc va passar desapercebut durant dècades, ara s’ha fet popular -els veïns diuen que massa popular- i té la seva afluència de públic, gent desitjosa de gaudir de les seves vistes.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: