MODELO 77, D’ALBERTO RODRIGUEZ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Presó Model de Barcelona, any 1977. Manuel, un jove comptable, empresonat i pendent de judici per cometre un desfalc, s’enfronta a una possible pena que podria arribar a vint anys en el pitjor dels casos, un càstic desproporcionat per la quantia del seu delicte. Aviat, junt amb el seu company de cel·la, Pino, s’uneix a un grup de presos comuns que s’està organitzant per exigir una amnistia. S’inicia una guerra per la llibertat que farà trontollar el sistema penitenciari espanyol. Si les coses estan canviant fora, com és que no canvien dins?

La Transició continua sent un terreny relliscós en la memòria col·lectiva espanyola. Ara arriba la pel·lícula Modelo 77, del director Alberto Rodríguez que posa el focus sobre un dels fets més opacs dels anys setanta, els moviments de presos que entre brutícia, rates i reixes van alçar la veu per defendre els seus nuls drets.

El títol ja és una metàfora perquè no solament es refereix a la presó en la que va ser rodada la pel·lícula, sinó que realment és el model de maneres de fer que es podien trobar a qualsevol presó espanyola, és un reflex de com es va comportar almenys una part de la societat d’aquell moment, amb una amagada manca d’humanitat. La Transició no era per tots, les presons continuaven sent franquistes amb tota la violència i barbàrie que comporta una dictadura. Sobre els drets dels presos, un d’ells, el citat Pino diu: “el dret de tot pres és fugir”. Potser era l’únic que tenien aleshores.

Com dèiem, Manuel i Pino s’uneixen a la COPEL, la Coordinadora de Presos en Lluita, un col·lectiu que a hores d’ara sembla que s’hagi esborrat de la història, però que en aquella època va lluitar pels drets dels presos comuns i l’amnistia. Un dels seus actes va ser que dos-cents homes es van coordinar per tallar-se les venes per cridar l’atenció d’un país acostumat a amagar la brutícia sota de la catifa.

Amb una millor primera part de la projecció que la segona, Modelo 77 és una pel·lícula d’intriga i una bona fotografia sociopolítica d’una època. Ho fa amb una curosa construcció dels personatges que gràcies als actors, donen versemblança a allò que s’explica. També la menció a la COPEL és un dels elements interessants del film al que l’únic però que se li pot posar és que potser toca masses temes, cosa que fa que li pugui faltar una mica de profunditat per arrodonir-la.

 

El sevillà Alberto Rodríguez és el director de Modelo 77. També n’és el guionista, encara que en aquesta segona faceta, amb l’ajuda de Rafael Cobos, el seu col·laborador habitual.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: