MONTSE BARDERI. LA MEMÒRIA DE L’AIGUA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Aquesta és la història de tres generacions de dones: la Clemència, rossa com un fil d’or, nascuda a Bellparatge a finals del segle XIX; la seva filla Rosalia, que viurà tot el procés d’industrialització, i la Núria, neta de la Clemència, que lluitarà per tenir la formació, la llibertat sexual i l’amor que no van tenir mai la seva mare ni la seva àvia. La misèria, el maltractament, la incomunicació i la discriminació marquen les vides d’aquestes dones a la Catalunya més pobra, però també el poder de la reconciliació i de la superació determinen el destí final de les protagonistes.

La guanyadora del Premi Prudenci Bertrana 2019, Montse Barderi, reivindica la importància d’explicar el paper de la dona treballadora a Catalunya “amb la seva pròpia veu” a través de la novel·la La memòria de l’aigua.

Com s’avançava al començament, Barderi explica la història de tres dones (àvia, mare i filla) de classe humil i totes les injustícies que els toca viure pel fet de ser dones. A l’obra es parla de maltractaments, de la pèrdua d’una mare, del poder salvador de la literatura, de la solitud i del perdó.

La narració transcorre entre dues poblacions fictícies. Una és Bladrà, que s’inspira en Sabadell (l’autora del llibre és sabadellenca) però sense donar dades ni respectar cronologies i Bellparatge. Es en aquesta segona població on va néixer Clemència, l’àvia de la família que acompanyarà a la seva filla Rosalia en tot el procés d’industrialització i a la Núria, la néta, en la lluita per la llibertat i la formació de les dones.

L’obra és una oportunitat per explicar tot el que havien de patir les dones que treballaven a la fàbrica i després havien d’anar a netejar escales per complementar el seu sou en un gran esforç que no les treia de pobres.

Montse Barderi lamenta que les poques obres que expliquen les misèries que havien de suportar les dones des de finals del segle XIX sempre havien estat escrites per dones benestants, per la qual cosa solament s’acostaven a la situació per explicar-la però no podien parlar de primera mà o experiència pròpia i així cita a Dolors Monserdà imaginant l’obrera de La fabricanta des de la seva posició burgesa, com Víctor Català, la Mila de Solitud; és a dir, que les dones de classe humil no havien pogut explicar la seva història perquè parlaven a través de narradors que no pertanyien a la seva classe social.

No és el cas de la nostra autora que al llibre parla de la seva pròpia àvia. Diu Barderi que ve d’una nissaga de sang espessa, de pares que no assistien les mares, de mares que venjaven les absències i que tenien un coratge insòlit, cec, primari i antic, arrossegant les culpes i les tragèdies, i aprenent a patir i també a fer mal. Doncs aquestes són les veus que ressuscita a l’obra.

L’autora sabadellenca reivindica la tradició literària de tres dones: Carme Riera, Teresa Pàmies i Maria Mercè Marçal per la seva mirada femenina i feminista.

Montse Barderi llueix una bona qualitat literària en escriure una narració que la majoria de les nostres àvies no han pogut veure explicada, almenys des d’una perspectiva més pròxima, per això és possible que molts dels que llegeixin La memòria de l’aigua puguin imaginar-se una història que els resulti familiar en el sentit més literal de l’expressió.

 

 

Escriptora, periodista i filòsofa, especialista en estudis de gènere, Montse Barderi Palau és autora de vuit llibres tant de literatura com de filosofia pràctica. Ha estat traduïda a l’italià, al romanès i al portuguès. Com a curiositat direm que ún dels seus últims llibres, Camí d’anada i tornada, el va escriure a quatre mans amb l’actriu Emma Vilarasau,

Col·labora mensualment a la secció Tribuna d’El Punt Avui. Ha estat membre de la junta Filosofia i Gènere de la Universitat de Barcelona, subdirectora amb Fina Birulés del X Simposium Internacional de Filòsofes IAPh, patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal i forma part del projecte guanyador eTwinning 2015 en l’àmbit Europeu de Ciutats Educadores i el 2019 ha estat nomenada comissària de l’Any Teresa Pàmies per la Institució de les Lletres Catalanes.

El seu web és https://www.montsebarderi.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: