MUJERCITAS, DE GRETA GERWIG

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


Soairse Ronan és Jo, Laura Dern és Marmee March (la mare de les noies), Florence Pugh és Amy, Emma Watson és Meg i Eliza Scanlen és Beth, les protagonistes de Mujercitas.

 

Amy, Jo, Beth i Meg són quatre germanes adolescents que s’embarquen en unes vacances amb la seva mare, sense el pare, un evangelista itinerant. A mesura que van travessant l’estat de Massachussetts sumit en plena guerra civil, descobreixen l’amor i la importància dels llaços familiars.

Mujercitas és una d’aquelles pel.lícules que s’ha adaptat tantes vegades al cine, que un pot anar desconfiat a veure l’últim “invent” sobre la novel.la de Louisa May Alcott. A més, tot sona massa a déjà vu: la determinació de Jo, la bondat de Beth, la rectitud de Meg i els deliris d’Amy. També l’entorn de les germanes sona.

I és per això que en justícia, cal valorar la introducció, per part de la directora Greta Gerwig, de nous matisos a una història tan repetida. Per aquest motiu s’agraeix la revelació de Gerwig, la seva particular forma d’interpretar el text original no solament actualitzant-lo sinó que, ja posats, el neteja de prejudicis fins a convertir-lo en una peça d’un nou classicisme, però amb novetats estructurals.

En efecte, la seva estructura narrativa en temps diferents o la forma de llegir algunes cartes dels actors dirigint-se directament a càmera són elements nous que trenquen repeticions. D’altra banda, també actualitza el discurs feminista que hi ha implícit en l’obra d’Alcott.

La pel.lícula introdueix una reflexió de Gerwig -també és la guionista- sobre la creació i el procés literari. Es per això que aquest és possiblement el seu film més personal, més propi: investiga la figura de l’escriptora a través de Jo March. A partir d’ella, intenta retrobar-se a sí mateixa com autora. A fi de comptes es tracta de reivindicar a Louisa May Alcott i a la pròpia Greta Gerwig perquè les dues es miren en el reflex de Jo.

Es una pel.lícula bastant coral, però els personatges que interpreten Saoirse Ronan i Florence Pugh apareixen més temps en pantalla i per això poden definir-se millor, a més comparteixen inquietuds més pròximes a les dones del segle XXI. Però també cal mencionar l’actuació de Laura Dern, una actriu que en el seu paper sap incloure totes les essències maternals.

L’objectiu que té el film de Gerwig és aproximar-nos a aquest història com si fos la primera vegada. I se’n surt amb la modernització de la narració i actituds d’aquesta pel.lícula fresca i vital amb una inspirada escena final.

 

Greta Gerwig és la directora i guionista de la pel.lícula. Podríem dir que aquest és el seu film més personal en haver certes simbiosis entre ella, Louisa May Alcott i Jo March. Aquí la veiem comentant una escena del film amb Meryl Streep.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: