MULA, DE CLINT EASTWOOD

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Earl Stone (Clint Eastwood) és un ancià divorciat i amb problemes econòmics. Sense proposar-s’ho acabarà treballant de traficant de drogues.

 

Earl Stone és un home octogenari que es troba en fallida i, sol, s’ha d’enfrontar a una execució hipotecària.

Se li ofereix un treball que sembla fàcil: solament requereix conduir. Però sense saber-ho, Earl es converteix en traficant de drogues per un cartel mexicà i passa a estar sota el radar de la policia.  

Si fa unes setmanes ens referíem a l’adéu cinematogràfic de Robert Redford, avui ens referim a la que podria ser l’última pel.lícula de Clint Eastwood. I diem que “podria” perquè Eastwood ja va dir adéu, almenys com actor, fa uns quants anys i ara el cos li ha demanat tornar.

Ho fa amb una pel.lícula que té alguns punts de similitud amb Gran Torino, i no és casual perquè el guionista és el mateix, Nick Schenk. Torna a parlar d’un ancià en situació angoixant: A Gran Torino el protagonista estava jubilat i havia perdut la seva esposa. A Mula també està jubilat però porta anys separat de la seva dona -i de la seva filla, un dels temes que acostuma a tocar el cineasta californià, les relacions generacionals-. Earl ha dedicat més temps i esforç a la seva feina com horticultor que a la seva família. Per això va acabar divorciat i odiat per la seva filla no sense motius: el seu pare va preferir quedar-se a beure després d’una convenció de flors a assistir al seu casament. Ara, l’única que vol establir relacions amb ell és la seva néta.

Earl és un home sociable, d’èxit, però de portes a fora. Per dins el persegueix el sentiment de culpa per haver descuidat la família: aplaudit per la gent i menyspreat pels seus. I ara, per casualitat es converteix en aliat de narcotraficants en una feina que és ideal per ell perquè, qui pot sospitar que un ancià estigui transportant a la part del darrere de la seva camioneta tres milions de dòlars en droga?

Eastwood ha fet una operació similar a la de Sense perdó quan va decidir guardar el guió per portar-lo a la pantalla quan tingués l’edat adequada per interpretar el paper, el vell i desencantat pistoler protagonista. Doncs ara interpreta a un personatge real que a la seva edat va treballar pel cartel mexicà de Sinaloa.

A part de l’exposició dels fets, és aquest film una mirada del director cap a sí mateix a través del personatge. Sobre aquest punt, Eastwood ha declarat que intenta representar personatges que son pitjors que ell mateix (son les seves pròpies paraules).

La pel.lícula té alguns moments que sembla trontollar doncs s’agrairia una mica més d’empenta en algunes situacions, però certament no pretén ser una cinta d’acció. Es més bé una excusa, a través d’un personatge blanc, vell i republicà, per retratar els més torbs racons de la societat racista en la que viu, per transformar Mula en una road movie a través d’un determinat paisatge nord-americà.

Per cert, si van a veure la versió espanyola, Eastwood sense la veu de Constantino Romero sembla menys Eastwood. Encara que Romero tenia una veu més maca que la del propi Eastwood, i qui no es conforma és perquè no vol…

 

Havíem assumit que Clint Eastwood no es tornaria a posar davant d’una càmera -ell ho va dir- però ara, prop dels noranta anys, ha tornat. Fa el que li agrada i està en forma, així que, per què renunciar?

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: