MURILLO. DUES DONES A LA FINESTRA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Dues dones a la finestra, de Bartolomé Esteban Murillo.

Primer pla de la noia.

Detall de la que podria ser una chaperona.

 

Bartolomé Esteban Murillo va ser el petit de catorze germans. Era fill de Gaspar Esteban, barber i cirurgià (en aquella època practicar conjuntament activitats de medicina i barberia era normal) i Maria  Pérez Murillo que venia de familia de pintors. Aquesta possiblement va ser la influència que va decantar a Murillo cap a aquest ofici.

Com es veu, Murillo va adoptar el segon cognom de la mare ja que en aquell temps això era una elecció.

Murillo va ser la figura central de l’anomenada Escola Sevillana i va tenir un bon número de deixebles que van portar la seva influència fins al segle XVIII (ell era del segle XVII). També va ser el pintor espanyol més conegut i valorat fora d’Espanya.

Es conegut sobre tot per la seva pintura religiosa, però com d’altres artistes espanyols barrocs (Valázquez o Ribera), també va pintar quadres realistes.

Murillo representa un important canvi en el gust dels clients del món del’art a l’Espanya del segle XVII. Després de la severitat de naturalistes com Zurbarán, per citar un exemple, Murillo proporciona unes imatges boniques amb rostres amables i il.luminacions de suaus tons daurats. Hi apareixen figures de la vida contemporània ocupats en assumptes ordinaris.

Es el cas del quadre que avui comentem, Dues dones a la finestra, realitzat cap a l’any 1660 i que mostra una evident frescor.

Es tracta d’un tema explotat a la pintura espanyola com és el de la maja traient el cap per la finestra estant acompanyada per una dona de més edat. La noia té uns grans ulls que semblen expressar alegria i interès pel que està veient, a més la boca denota un somriure. En quant a la dona més gran sembla molt divertida pel que veu al carrer i es tapa el rostre amb el xal per amagar el riure. Com que cobrir-se la rialla estava considerat una qüestió d’etiqueta entre les classes altes de l’època, aquests dos personatges podrien estar vinculats amb l’aristocràcia o formar part d’ella. La dona més gran, per exemple, podria ser una chaperona (una vídua o casada que acompanyava a una noia, especialment si hi havia homes, per garantir la seva virtut).

La composició del quadre és encertada basant-se en un angle recte que descansa a la cantonada inferior esquerra del quadre. L’angle es troba subratllat arquitectònicament per l’ampit de la finestra i el finestró de fusta, així com pels personatges, la jove recolzada i la gran que treu el cap.

D’aquesta manera gran part del quadre queda buit, aconseguint Murillo que la mirada de l’espectador es vegi totalment atrapada per les dues figures femenines que destaquen sobre el fons fosc.

Qui vulgui veure l’original d’aquesta pintura haurà de viatjar fins a Washington doncs es troba exposada a la Galeria Nacional d’Art d’aquella capital.

 

 

Aquest era Bartolomé Esteban Murillo (autoretrat).

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: