MUSICA CLÀSSICA: ANNE-SOPHIE MUTTER. LA MEDITACIÓ DE THAIS

El compositor francès Jules Massenet va ser molt popular entre finals dels segle XIX i començament del XX per les seves òperes.

I això que, en principi, no semblava que Massenet s’hagués de dedicar a la composició doncs era fill d’un fabricant de persianes, però les seves qualitats musicals van ser ràpidament evidents.

Així, amb només disset anys ja havia guanyat un primer premi de piano i quatre anys després, amb vint-i-un, va guanyar el Grand Prix de Roma.

Va compondre diverses òperes, algunes molt famoses com Manon, però la peça que escoltem en el video pertany a una que va estrenar l’any 1894 (quan ell ja tenia cinquanta dos anys d’edat). Es deia Thaïs i l’estrena no va anar gaire bé, De fet va haver d’esperar uns deu anys perquè aquesta òpera fos reconeguda pel públic.

El segon acte de l’òpera té un esplèndid solo de violí conegut com Meditació de Thaïs:

Thaïs és una bonica cortesana i sacerdotessa de Venus donada a les festes i als plaers terrenals. Per contra, el monjo Athanaël, és una persona molt ascètica i pretèn convertir-la al cristianisme. Després d’una de les seves multiples festes, Thaïs se sent cansada per la vida buida que porta. Athanaël aprofita aquest moment d’insatisfacció d’ella per explicar-li que si es converteix, guanyarà la vida eterna. Encara que no acaba de convencer-la, ella ho medita llargament i acabarà canviant d’opinió. Es aquesta meditació de la bella Thaïs la que dona títol a una de les peces de violí més tocades.

La interpretació corre a càrrec d’Anne-Sophie Mutter, una prestigiosa violinista alemanya que ha rebut nombrosos premis i ha actuat amb les orquestres mundials més importants.

Mutter pertany a aquells músics que van ser nens prodigi. En el seu cas, amb només cinc anys ja tocava el piano i, atenció, amb només catorze anys va ser convidada pel director Herbert von Karajan per tocar (ja el violí, no el piano) amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín al Festival de Salzburg.

No cal dir que amb un currículum tan prematur, a Anne-Sophie Mutter li han plogut contractes per interpretar el violí, ja sigui com solista o com a músic de cambra.

Unes dades més sobre ella: amb només quinze anys va ser nomenada Artista de l’Any, i al 1985, amb vint-i-dos, ja era membre honorífica de la Royal Academy of Music de Londres.

En la interpretació que podem escoltar al vídeo, és acompanyada pel prestigiós pianista de Filadèlfia Lambert Orkis. Mutter i Orkis son una parella (musical) habitual; fa molts anys que actuen junts i s’entenen a la perfecció. La llarga ovació amb la que el públic premia l’actuació és ben merescuda.

Als catorze anys Jules Massenet ja era un molt bon pianista.

Per saber més de Massenet: http://es.wikipedia.org/wiki/Jules_Massenet

Anne-Sophie Mutter va ser una nena prodigi. Ha creat una fundació a través de la qual dona suport als joves que volen obrir-se un camí en el món de música clàssica.

El seu web és: http://www.anne-sophie-mutter.de/index.php?L=1

Les mans de Lambert Orkis acaricien amb gran mestratge el piano. Aquest músic de Filadèlfia és un acompanyant habitual d’Anne-Sophie Mutter. També ho va ser durant onze anys de Rostropovich. Compagina les actuacions amb l’activitat docent que exerceix a la seva ciutat natal.

El seu web és:  http://www.lambertorkis.com/

2 comentaris

    Anónima says:

    ¡Exquisito! ¡Felicidades!

    Jordi Rivera says:

    Sí, esa es la palabra: el trío Massenet, Mutter y Orkis es exquisito.
    Muchas gracias Anónima.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: