MÚSICA CLÀSSICA: CECILIA BARTOLI. NON PIU MESTA

Al 1830, quan només tenia 38 anys, Gioacchino Rossini va decidir retirar-se. Ens deixava 39 òperes i tret d’alguna excepció, la tasca d’aquest compositor sempre havia tingut un gran èxit des de l’estrena de la seva primera obra.

Molt s’ha especulat sobre els motius pels quals Rossini podia haver abandonat en un moment en què semblava que anava a aconseguir nous triomfs. Residia a París des de feia 16 anys amb càrrecs oficials com el de Director de l’Opera Italiana i Inspector General de Cant. Ell va dir que havia arribat a un punt on un èxit més no afegiria gran cosa a la fama que ja tenia. Sembla doncs que la cosa anava per aquí: no podia millorar més el seu status i, en canvi, un fracàs, el podria perjudicar.

Una de les seves obres de més èxit va ser La Cerenentola que va compondre quan tenia 25 anys, just després de El Barber de Sevilla. L’òpera, que es basa en el conte La Ventafocs, va ser estrenada l’any 1817 a Roma.

La popularitat de La Cerenentola va igualar la de Il baribiere, però a mesura que la cantant contralt de coloratura que interpretava el paper protagonista es anava fent una raresa, l’obra va anar quedant fora de repertori. Caldria esperar fins als anys vuitanta del segle passat perquè es produís un renaixement de Rossini, gràcies a una nova generació de mezzosopranos que substituïen a les contralts en aquests papers.

Com s’ha dit, l’òpera es basa en la història de La Ventafocs. Angelina (la ventafocs) treballa com serventa a la casa del seu padrastre mentre les filles d’ell es passen el dia perdent el temps en ximpleries. Com succeeix a La Ventafocs, acabarà anant a un ball organitzat per un príncep i els dos s’enamoraran. Aquí, en lloc de sabata, el que hi ha és un braçalet que servirà posteriorment al príncep per reconèixer a Angelina.

L’última ària, Nacqui all’affanno – Non più mesta, és possiblement la més cèlebre d’aquesta òpera. La mezzosoprano que canta el paper de la Ventafocs (Angelina, ja futura princesa doncs l’acció transcorre al saló del tro del palau del príncep i ella canta contenta recordant els temps trists que va passar a casa del padrastre i que ara ja pertanyent al passat) ensenya llavors les seves diverses capacitats vocals. Aquesta ària demana molta agilitat i talent i és molt típica en les obres de Rossini. I ningú millor que Cecilia Bartoli, cantant d’una excel.lent tècnica, per interpretar-la de manera esplèndida, tot i la dificultat de la peça.

File:GiorcesRossini1.jpg

Gioachino Rossini, una de les grans figures de l’òpera del segle XIX.

Per saber més d’ell: http://ca.wikipedia.org/wiki/Gioacchino_Rossini

La romana Cecilia Bartoli és una de les mezzosopranos italianes més de moda en aquests moments.

No és estrany que sigui cantant, gairebé podriem dir que el que seria rar és que no ho fos, doncs tant el seu pare com la seva mare van ser cantants professionals i, de fet, van ser els seus primers professors. No cal dir doncs que a hores d’ara col.lecciona distincions, com la condecoració de les Arts i les Lletres o el premi musical Léonie Sonning i que ven tants discs com pot vendre una estrella de la música rock.

Per saber més de Cecilia Bartoli: http://es.wikipedia.org/wiki/Cecilia_Bartoli

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: