MÚSICA CLÀSSICA: LA PRIMAVERA, D’ANTONIO VIVALDI

Antonio Vivaldi va ser un polifacètic venecià a cavall entre els segles XVII i XVIII. A més de ser sacerdot catòlic, va ser compositor de més de 700 obres, de manera que per ell no tot va ser religió.

Aquest compositor del barroc tardà va ser una de les figures més rellevants de la història de la música i un dels fets en el que es reflexa el seu mestratge és que va consolidar el gènere del concert que era el més important a la seva època. Per aquest mateix motiu, és en el concert on es posa especialment de manifest l’originalitat de Vivaldi.

Aquests concerts van ser un model pels demès compositors de tota Europa, influint en l’estil dels seus contemporanis.

Va escriure més de 300 obres per un únic instrument solista (com violí, fagot, oboè, flauta o violoncel) i també va compondre concerts per més d’un instrument solista (son els que anomenem concierti grossi).

Ell entenia que un instrument havia de tenir un paper preponderant en el concert i per ell, aquest instrument va ser preferentment el violí. No és estrany doncs que ell mateix fos un virtuós tocant aquest instrument, sorprenent al públic amb la seva tècnica i per això els concerts que escrivia estaven pensats pel lluïment.

Una de les seves obres més populars és Les quatre estacions, sèrie de quatre concerts per violí i orquestra. Aquesta obra suposa una ruptura amb el concepte que Vivaldi tenia del paper predominant que l’instrument solista, en aquest cas el violí, havia de tenir en un concert. Fins aleshores, l’orquestra només actuava com a fons mentre que a partir de Les quatre estacions ajuda a desenvolupar l’obra.

Es un concert molt descriptiu doncs a partir del llenguatge musical s’evoquen els diferents aspectes de les estacions de l’any.

Com no podia ser d’una altra manera, avui escoltem La Primavera i més concretament l’Allegro amb el que comença l’obra, una de les peces més conegudes de Vivaldi: l’orquestra anuncia l’arribada de la primavera amb una animada melodia, després els violins imiten el cant dels ocells, posteriorment s’evoca el soroll de l’aigua brollant lliurement d’una font i fins i tot hi haurà una sobtada aparició de l’instrument solista suggerint una tempesta.

Antonio Vivaldi, un mestre de la composició i del violí.

Per saber-ne més: http://ca.wikipedia.org/wiki/Antonio_Vivaldi

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: