MUSICA ROCK: ARCADE FIRE. REFLEKTOR

El grup canadenc Arcade Fire és un dels últims grans valors de la música.

Van revolucionar l’escena internacional l’any 2005 amb el seu àlbum Funeral, un disc original per so i concepte.

Van assentar aquest èxit al 2007 amb Neon Bible i al 2010 amb l’elepé The Suburbs que va ser número 1 tant a Estats Units com al Regne Unit i va tenir grans vendes a Espanya.

Un mèrit inqüestionable és que han sabut introduir instruments que no son freqüents en una banda de rock com violins, violes, violoncels, mandolines, acordions, xilòfons i fins i tot relíquies medievals com la viola de roda, aconseguint uns sons completament nous que funcionen molt bé amb les seves lletres.

En l’actualitat ja és la banda independent que més èxit ha aconseguit i estan considerats com el primer gran grup del segle XXI.

Ara acaben de publicar el seu quart àlbum d’estudi que porta per títol Reflektor, els orígens del qual provenen d’un viatge realitzat pel vocalista i guitarra Win Butler en companyia de la multiinstrumentista Régine Chassagne al país de la família d’ella, Haití. Inspirats per la música haitiana, Butler i Chassagne van incorporar elements d’aquest so al nou material de la banda, junt amb influències jamaicanes.

S’ha de dir que Reflektor suposa un canvi dels Arcade Fire en relació als àlbums anteriors perquè té un caràcter més simfònic i èpic amb un so molt més electrònic.

La cançó que podem escoltar al vídeo és la que dóna títol a l’àlbum. Els membres de la banda juguen a una doble personalitat perquè per parodiar el nom Reflektor, alguns d’ells es disfressen com si fossin capgrossos, però com es pot apreciar, és la representació de la seva pròpia personalitat. De fet, han arribat a actuar sota el nom de The Reflektors vestits així. També es poden veure en el video materials i fins i tot la figura d’un home reflector. Tot juga amb la idea del reflex, la metàfora del doble sentit, d’allò que sembla que és però que en realitat és perquè ve donat per una altra cosa.

“Trapped in a prism, in a prism of light
Alone in the darkness, darkness of white
We fell in love, alone on a stage
In the reflective age

Entre la nuit, la nuit et l’aurore.
Entre les royaumes, des vivants et des morts.
If this is heaven
I don’t know what it’s for
If I can’t find you there
I don’t care

I thought, I found a way to enter
It’s just a Reflektor (It’s just a Reflektor)
I thought, I found the connector
It’s just a Reflektor (It’s just a Reflektor)…”

Atrapats en un prisma, un prisma de llum, sols en la foscor, la foscor blanca, ens vam enamorar en un escenari a l’edat de la brillantor. Entre la nit, la nit i l’aurora, entre els regnes dels vius i dels morts. Si això és el cel, no sé de què em serveix si no et puc trobar allí, i no m’interessa. Vaig creure que havia trobat el camí per entrar-hi però és només un reflector, només un reflector. Vaig creure que havia trobar el connector però és només un reflector, només un reflector…

Son evidents les influències haitianes, especialment en la percussió, perfectament integrada en l’esplèndid so pop de la cançó, però també en la llengua perquè en alguns passatges de la peça es canta en francès.

David Bowie és un gran fan del grup i a més té relació amb ells. La cançó li va agradar tant quan l’estaven component que els Arcade li van deixar que hi posés veus perquè van considerar que era millor que col.laborés en ella que no que la robés…

El grup de Montreal, Arcade Fire, uns dels grans del moment musical actual.

Per saber-ne més: http://es.wikipedia.org/wiki/Arcade_Fire

El seu web és: http://www.arcadefire.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: