NICHOLAS NIXON i LES GERMANES BROWN al KBr

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Les germanes Brown. 1975.

1980.

1986.

1995.

1997.

2005.

2019.

2020 (fotografiades individualment a causa de la pandèmia).

 

A l’Espai 2 del Centre de Fotografia KBr Fundació MAPFRE de l’Avinguda del Litoral de Barcelona podem visitar aquestes setmanes l’exposició dedicada a Les germanes Brown, obra del fotògraf Nicholas Nixon, que recull per primera vegada a nivell mundial les quaranta-cinc fotografies que la componen fins ara, incloent-hi l’última realitzada a la tardor de 2020.

El 1974, Nicholas Nixon es va instal·lar a Boston junt amb la seva esposa Beverly Brown. Va començar a utilitzar una càmera de gran format, de 8 x 10 polsades, que és la mateixa que avui continua fent servir, la mateixa amb la que tots els anys fa la fotografia de les germanes Brown. Aquesta càmera li permet capturar detalls amb nitidesa i la gamma de llum que obté és tan subtil que li permet potenciar la sensació de realitat.

L’estiu d’aquell any 1974, amb ocasió d’una reunió familiar a la finca dels Brown, Nixon va retratar la seva esposa junt amb les germanes. Encara que aquesta primera imatge no va acabar de satisfer al fotògraf, l’any següent va decidir fer-la de nou i va obtenir millors resultats convertint-se en la primera fotografia d’una de les sèries més conegudes avui dia en l’àmbit d’aquesta disciplina. Aleshores la seva esposa tenia vint-i-cinc anys, Heather vint-i-tres, Laurie vint-i-un i Mimi quinze. Des de llavors, cada any, un nou retrat.

Des del seu inici, la sèrie manté algunes constants formals: les germanes apareixen sempre en el mateix ordre, el que van ocupar per atzar la primera vegada, i ocasionalment en posat frontal mirant a càmera. Normalment, les fotografies són realitzades a l’exterior aprofitant una llum natural que inunda la composició.

Encara que la sèrie pot tenir aire d’un simple àlbum familiar, el tema del projecte és el temps. Aturar-lo ha sigut una de les ambicions de la fotografia des dels seus inicis. No obstant, i com no pot ser d’una altra manera, aquest transcorre inexorable modificant rostres, cossos o el color del cabell; però més enllà dels temps, també les experiències de la vida van deixant petjada. La càmera immortalitza cada any un únic instant que per l’espectador roman inalterable en el record, però quan es torna a ell, en el context de la sèrie, aquell record puntual es modifica. Constatem els canvis que el pas del temps provoca en les quatre protagonistes, una cosa que ens sorprèn i ens emociona perquè sentim una sensació de pèrdua, i no solament en relació a elles, sinó perquè aquest pas del temps, irremeiablement, també ens afecta.

La perfecció tècnica, precisió i claredat de les imatges fan d’aquesta sèrie una petita obra mestra que entronca amb la tradició del formalisme de la fotografia americana. Com a tal, forma part de fons d’institucions internacionals de renom com el Museum of Modern Art (MoMA) de Nueva York, on es presenta a la col·lecció permanent; la National Gallery of Art de Washington; el Museum of Fine Arts de Houston (Texas); el Fogg Art Museum de Cambridge (Massachusetts), o la Maison Européenne de la Photographie de París.

Però ara podem veure la sèrie a Barcelona, al KBr. Fins al 5 de setembre.

El web del KBr es https://kbr.fundacionmapfre.org/

Nicholas Nixon, a qui veiem acompanyat per la seva esposa Beverly Brown, és també professor de fotografia del Massachussets College of Art.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: