NICOLAS POUSSIN. LA PRIMAVERA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

La primavera, de Nicolas Poussin.

Eva i Adam. 

Detall del paisatge.

Déu vigila l’escena des d’un núvol.

 

Nicolas Poussin va ser el pintor d’estil clàssic més important de França del segle XVII. Les seves obres ens ofereixen ordre i claredat i en elles predomina la línia sobre el color.

Els seus quadres son també una alternativa a l’estil barroc que era el predominant en la seva època.

Era francès, però més de la meitat de la seva vida la va passar a Roma, des que tenia trenta anys fins que va morir amb setanta-un.

Gairebé al final de la seva vida, entre els anys 1660 i 1664 va realitzar el seu últim conjunt de pintures, Les Quatre Estacions, una feina que li va encarregar el Duc de Richelieu que era el fill del Cardenal Richelieu.

La realització d’aquestes obres va ser lenta perquè el seu estat de salut no era bo i des de feia anys patia de tremolors a les mans.

Les Estacions de Poussin son una continuació dels seus paisatges mitològics representant el poder i la grandor de la natura “benigna a la primavera, rica a l’estiu, ombrívola i fructífera a la tardor i cruel a l’hivern”. La sèrie també representa els successius moments del dia: la primavera és el matí, l’estiu el mig dia. la tardor la tarda i l’hivern la nit il.luminada per la lluna.

Partint de les tradicions de l’antiguitat clàssica o de les idees medievals on les estacions eren representades o a través de figures al.legòriques o a través d’escenes de la vida diària al camp, Poussin va escollir simbolitzar cada estació per un episodi específic de l’Antic Testament. I per La Primavera, que és el quadre del que parlarem aquí, va escollir Adam i Eva al Jardí de l’Edèn partint del Gènesis. A més de les obvies referències a l’estació, també té un altre sentit simbòlic: representa l’estat de la innocència de l’ésser humà abans del pecat original i la Caiguda.

A més de la iconografia cristiana, les pintures també contenen al.lusions mitològicques a quatre divinitats de l’antiguitat clàssica. En el cas de La Primavera, Poussin torna a utilitzar la imatge del sol que neix, que prèviament havia emprat al Naixement de Bacus per realçar a Apolo, el pare de Bacus.

En la representació de l’escena veiem a Adam i Eva a l’Edèn al costat de l’Arbre del Coneixement. Es tracta del moment anterior al pecat original i la subsegüent expulsió del Jardí de l’Edèn. No es veu ninguna serp mentre Eva assenyala la fruita prohibida a Adam. La pintura mostra un bosc de vegetació luxuriosa i que té diverses gradacions del color verd. El paisatge es veu poc il.liminat i a la distància, el sol del matí ens deixa veure uns cignes a un llac amb prats i muntanyes darrere.

A la llum del matí també se la veu brillar a través d’un forat a les roques i els arbustos del mig del quadre, elements pictòrics que recorden a l’esmentat Naixement de Bacus.

Adam i Eva formen una parella estàtica al centre del tranquil bosc, i se’ls veu petits entre tanta vegetació exuberant. I també es petita la figura amb túnica del Creador que es pot veure sobre un núvol rodejat per un halo de llum i no es troba a primera vista de l’espectador perquè sembla com que es vulgui retirar preveient del que està a punt de succeir.

Les figures de la composició recorden les representacions clàssiques de les miniatures medievals i el quadre és un perfecte contrapart a l’obra de l’escriptor John Milton, Paradís Perdut, que segurament no de manera casual va escriure en aquell mateix període.

L’original d’aquesta obra es troba al Museu del Louvre.

Nicolas Poussin, un clàssic al segle XVII.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: