NIEVES MUÑOZ. LAS BATALLAS SILENCIADAS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Som a Verdun l’any 1916. Aquí s’està lliurant la més llarga i cruenta batalla de la primera guerra mundial. A la riba del riu Mosa, les trinxeres i fortins canvien de mans entre filats, duels d’artilleria i atacs d’una incipient aviació militar. Vius i morts comparteixen un escenari de malson. Doncs aquí, entre el fang, les bales i la por s’ha incorporat Iréne Curie (filla de dos premis Nobel de física) a l’hospital de campanya de Barleduc perquè vol estar tan a prop del front com sigui possible per ajudar a salvar vides. Allí invertirà temps en ensenyar radiologia als cirurgians d’hospitals de campanya a través d’aparells portàtils ideats per ella mateixa i la seva mare Marie Curie. 

La seva estada a Barleduc es convertirà en una lluita per guanyar-se el respecte dels aguerrits militars i de les seves companyes fins que esclata la tempesta quan els alemanys bombardegen Verdun i comença una carrera contrarellotge per arrencar de la mort la major quantitat de vides que sigui possible. Junt a una infermera, Berthe Hinault, i una voluntària, Shirley St. John, s’enfrontarà a l’infern que va suposar la batalla més terrible de la guerra.  

Nieves Muñoz s’estrena com novel.lista amb Las batallas silenciadas, una obra que ofereix una mirada sobre la guerra des d’una altra perspectiva. Les batalles més conegudes són normalment les que tenen lloc al front, però no són les úniques perquè en els hospitals, en els pobles i les ciutats buides d’homes, fins i tot en els bordells, també hi ha batalles que cal superar. Es sobre aquestes que l’escriptora de Valladolid focalitza la narració, sobre aquelles dones que tenen molt per explicar.

Durant tres anys es va estar documentant en una gran tasca de recopilació de dades que es fa patent al llarg de les més de cinc-centes pàgines que té l’obra.

No cal dir que el llibre està ple de detalls que el fan singular, son descripcions exhaustives escrites en una molt bona prosa que ens fan viure allò que llegim, que tenint en compte quin és el tema de la història, generalment no és amable.

Sens dubte, el que més ens atrau són els personatges, especialment els femenins carregats d’una fortalesa que els permet arribar al límit, cosa que Muñoz aprofita per despullar-los i així obrir-nos els seus sentiments. Son persones que hauran de prendre decisions, decisions que donat el context, pesaran en les seves consciències la resta de la seva vida.

Certament, és una perspectiva de la batalla de Verdun com no l’havíem vist abans: sens ofereixen les vides de tots aquells que van participar de diverses maneres: en els hospitals de campanya, en els pobles, des de l’aire… Nieves Muñoz s’ha volgut centrar en aquesta batalla perquè l’ha valorat com la més emocional de la guerra perquè els francesos tenien el sentiment de que si perdien Verdun perdien la guerra, i per això, en aquest marc, ha volgut explicar petites històries que mai s’expliquen: com van viure la confrontació les dones des de diversos punts de vista. Es per aquest motiu que tenim una infermera com protagonista, les camperoles que treballaven la terra perquè tenien els homes al front, la prostitució al voltant de la guerra, i la fi de la guerra en el format tradicional: arriben els gasos verinosos.

Cal advertir que encara que el context és real i la major part de les dades que s’hi ofereixen també, hi ha una “petita” llicència que Muñoz s’ha pres: Iréne Curie (que gairebé vint anys després també guanyaria el Nobel, en el seu cas de química) no va estar a la batalla de Verdun, però era interessant involucrar una dona de la seva talla en aquest context per poder fer més palès algunes situacions i perquè l’escriptora vol fer així un homenatge a la infermeria (ella mateixa és infermera).

Encara que ningú ho diria, aquesta és la primera novel.la de Nieves Muñoz. Bon debut.

 

 

Aquesta val.lisoletana sempre ha estat vinculada a les lletres, bé com escriptora d’històries o com lectora, encara que havia escollit un camí diferent professionalment: va estudiar infermeria.

Per ella, escriure és una forma de vida. Va estudiar tècniques literàries i ha col.laborat en diverses antologies de relats, com articulista per blogs de narrativa i a la revista literària El taller de la factoría. Ara, amb Las batallas silenciadas, s’ha atrevit a donar el salt i ens ofereix una interessant novel.la històrica en la que uneix les seves dues passions: la infermeria i la literatura.

El seu web és https://nievesmdelucas.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: