GIUSEPPE VERDI. PACE PACE, MIO DIO

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Giuseppe Verdi va ser el més important compositor italià d’òpera de tots el temps.

La seva fama depassava l’àmbit cultural purament italià per estendre’s per tot el continent. Això explica que l’òpera titulada La forza del destino fos estrenada a Sant Petersburg. Va ser el 10 de novembre de 1862.

Aquesta obra forma part del repertori operístic habitual. N’hi ha un gran nombre de gravacions discogràfiques i es representa molt sovint.

Explica l’amor entre Don Alvaro i Leonora. Don Àlvaro és de bona família però de sang indígena (ve de Perú) i Leonora és la filla del marquès de Calatrava. El marquès té uns altres plans de boda per la seva filla, que com podem suposar, no passen per casar-la amb Don Alvaro.  Davant d’aquesta perspectiva, com que els dos estan profundament enamorats, decideixen fugir.

Poc abans d’aquesta fugida, de manera totalment fortuïta (se li dispara l’arma accidentalment) Don Alvaro fereix de mort el marquès. Això farà ja impossibles del tot els plans dels dos enamorats que seran perseguits amb ànim de venjança per Don Carlo, el fill del marquès i germà de Leonora.

A partir d’aquell moment, la nostra parella ja no es tornarà a veure fins al final de l’obra doncs per salvar la vida, ambdós han de separar-se i adoptar personalitats falses. En el cas de Leonora, es refugia en un monestir però no per viure entre els monjos sinó en una cova pròxima, com eremita, adoptant a més nom d’home.

Van passant els anys i ni Don Alvaro ni Leonora poden oblidar-se l’un de l’altre tot i que no saben ni si tan sols continuen vius.

Leonora, tot i els anys passats encara sent el dolor insoportable que tenia el primer dia que va arribar-hi, i ja s’ha fet a la idea de que només la mort pot acabar amb aquest dolor. I és això el que ella canta en una de les àries més famoses de l’òpera, Pace, pace, mio Dio: Al començament trobem a Don Alvaro i Don Carlo batint-se a mort davant mateix de l’entrada de la gruta on no saben que viu Leonora. Aquesta apareix (la porta que s’obre simbolitza l’entrada de la cova) expressant el seu desig a Déu d’obtenir per fi la pau i per això li demana la mort, al mateix temps que recorda a Alvaro de qui encara es manté enamorada.

No avançarem com acaba aquesta obra però si direm que és típicament romàntica, i això els aficionats a l’òpera ja saben què significa.

Aquesta Pace, pace, mio Dio és aquí interpretada por la cantant sueca Nina Stemme, una de les grans sopranos de l’actualitat. Curiosament quan era jove, Stemme estudiava per ser dona d’empresa (estava fent Economia i Administració d’Empreses a la Universitat d’Estocolm) però aviat va veure que el seu futur professional estava en el món de la lírica. Ha actuat en els millors teatres d’òpera del planeta i té un ampli repertori, sobre tot d’obres de Wagner, però la seva gran flexibilitat vocal li han permès incorporar també grans papers de l’òpera italiana. Aquest és un exemple.

Stemme canta:

“Pace, pace, mio Dio!
Cruda sventura
M’astringe, ahimè, a languir;
Come il di primo
Da tant’anni dura
Profondo il mio soffrir.
Pace, pace, mio Dio!
L’amai, gli è ver!
Ma di beltà e valore
Cotanto Iddio l’ornò.
Che l’amo ancor.
Nè togliermi dal core
L’immagin sua saprò.
Fatalità! Fatalità! Fatalità!
Un delitto disgiunti n’ha quaggiù!
Alvaro, io t’amo.
E su nel cielo è scritto:
Non ti vedrò mai più!
Oh Dio, Dio, fa ch’io muoia;
Che la calma può darmi morte sol.
Invan la pace qui sperò quest’alma
In preda a tanto duol.

Misero pane, a prolungarmi vieni
La sconsolata vita… Ma chi giunge?
Chi profanare ardisce il sacro loco?
Maledizione! Maledizione! Maledizione!”

Pau, pau, déu meu. La desgràcia em fa, ai de mi, llanguir; després de tants anys el sofriment és tan profund com el primer dia. Pau, pau, déu meu. L’estimava de veritat i déu el va dotar de tanta bellesa i valor que encara l’estimo i no puc esborrar la seva imatge del meu cor.

Fatalitat, fatalitat, fatalitat! Un delicte ens separa en la terra, Alvaro, t’estimo i està escrit al cel, no et tornaré a veure! Déu meu, fes que em mori, solament la mort em tornarà la pau, en va espera aquesta ànima la pau lliurada a un tan gran dolor.

Miserable pa que vens a prologar la meva desconsolada vida… Però, qui arriba? qui profana aquest lloc sant? Maledicció, maledicció, maledicció!

 

Giuseppe Verdi va ser el més important compositor italià d’òpera de tots el temps.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Una de les grans veus de la lírica actual: la soprano sueca Nina Stemme.

El seu web és https://ninastemme.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: