NO MIRES A LOS OJOS, DE FÉLIX VISCARRET

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


Damián acaba de ser acomiadat després de vint anys treballant a l’empresa. La seva reacció, furiosa i una mica violenta, el porta a sortir corrent i amagar-se al primer lloc que troba que no és un altre que un armari carregat en una furgoneta. L’armari, amb Damián dintre, és lliurat a la casa de Lucía i Fede, una parella de l’edat de Damián que viu amb una filla adolescent, María. Aquella mateixa nit, un impuls inesperat, porta Damián a quedar-se amb la família per convertir-se en una misteriosa presència clandestina que observarà i es bellugarà des de l’ombra. La pel·lícula està basada en una novel·la de Juan José Millás. 

El director Félix Viscarret després de treballar un bon temps per la televisió, torna a la gran pantalla amb una molt curiosa proposta que tal como es planteja, es podria qualificar com “voyeurisme”, la mirada amagada d’un home que segurament també s’amaga d’ell mateix, una història que deriva entre el cine fantàstic i el realisme.

El plantejament d’aquest film és arriscat, però no podia ser d’una altra manera perquè també ho era el de la novel·la en la que s’inspira, Desde la sombra, com hem dit, de l’escriptor valencià Juan José Millás.

L’home atrapat a l’armari és Paco León, el Damián de la pel·lícula i de la novel·la, qui proposa una lectura inèdita de la seva forma d’actuar i ser. I aquest és un element important en el film: mirar d’una altra manera, actuar des d’un altre registre completament diferent per mirar “de veritat”, en aquest cas a una família espatllada de la que acaba descobrint fins al seu més íntim secret.

Per la seva part, Leonor Walting aporta al seu personatge de Lucía profunditat, que és la que guanya la pel·lícula, una dona desconcertada davant una presència que sent, una dona que es retrat de la soledat i alienació que algunes mares poden patir en moments de la vida familiar.

La trama és com una caixa de sorpreses que té emoció i intriga i es mou per diversos gèneres, on la realitat es troba amb la ficció i amb les mancances dels altres. Però qui hagi llegit Millás ja sap que aporta màgia en els seus escrits  situant el lector en un univers paral·lel, divertit i inquietant, amb l’objectiu de desentranyar la naturalesa humana i les seves contradiccions.

El resultat és una pel·lícula sorprenent, una faula al·lucinada però que també té veritat.

 

De Pamplona és Félix Viscarret, director i coguionista de No mires a los ojos.

Abans d’aquesta pel·lícula, venia de codirigir l’adaptació a sèrie televisiva del best seller de Fernando Aramburu, Patria.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: