NUEVO ORDEN, DE MICHEL FRANCO

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


Una fastuosa boda entre els hereus de dues famílies dels barris alts de la ciutat es converteix inesperadament en una lluita entre classes que deriva en un violent cop d’estat: de sobte, el caos i la sang al crit de “que mori el seu déu”. Vist a través dels ulls d’una jove promesa i dels servents que treballen per la seva rica família, assistirem a l’enfonsament d’un sistema polític i al naixement d’un punyent canvi.

Algunes elits semblen sentir-se immunes davant del que està passant fora de les seves privilegiades bombolles de poder: l’econòmica, la social i la política. Hem vist casos en aquests temps de pandèmia real i ho advertim també en el començament, en forma de paràbola, de Nuevo Orden, la polèmica pel·lícula del director mexicà Michel Franco, perquè fora de la luxosa mansió on es desenvolupa una part del relat, hi ha una revolució sagnant: la classe baixa s’ha afartat.

Paradoxalment, aïllats del caos exterior, dins de la mansió tothom actua com si res estigués passant, resguardats i servits precisament per ciutadans de classe baixa que treballen per ells com ajudants, xofers, criats, missatgers i guarda espatlles. L’elit és blanca, els servents i revolucionaris són indígenes.

Franco ens mostra el brutal assalt al poder dels indígenes: assassinats, violacions, segrests, camps de concentració… i tot succeeix en un Mèxic no molt allunyat del present, on els revoltats instauren un règim militar que sotmet l’elit blanca.

El nou poder no té compassió, segresta per demanar rescats i executa a tot aquell que sobri; els carrers s’omplen de controls i es decreta el toc de queda per limitar la lliure circulació. El resultat intimida per la seva crueltat.

Amb ritme àgil, una gran capacitat per filmar grans grups en enquadraments plens de protagonistes, secundaris i extres, credibilitat d’ambients en la revolució exterior i una posada en escena on, tot i la cruesa d’algunes imatges, es juga amb el recurs del fora de camp, el director mexicà intenta evitar caure en maniqueismes fàcils de desafavorits bons i rics dolents posant el contrapunt d’uns pocs personatges que escapen de l’actitud de la resta, siguin del costat que siguin.

Una fastuosa boda entre els hereus de dues famílies dels barris alts de la ciutat es converteix inesperadament en una lluita entre classes que deriva en un violent cop d’estat: de sobte, el caos i la sang al crit de “que mori el seu déu”. Vist a través dels ulls d’una jove promesa i dels servents que treballen per la seva rica família, assistirem a l’enfonsament d’un sistema polític i al naixement d’un punyent canvi.

Algunes elits semblen sentir-se immunes davant del que està passant fora de les seves privilegiades bombolles de poder: l’econòmica, la social i la política. Hem vist casos en aquests temps de pandèmia real i ho advertim també en el començament, en forma de paràbola, de Nuevo Orden, la polèmica pel·lícula del director mexicà Michel Franco, perquè fora de la luxosa mansió on es desenvolupa una part del relat, hi ha una revolució sagnant: la classe baixa s’ha afartat.

Paradoxalment, aïllats del caos exterior, dins de la mansió tothom actua com si res estigués passant, resguardats i servits precisament per ciutadans de classe baixa que treballen per ells com ajudants, xofers, criats, missatgers i guarda espatlles. L’elit és blanca, els servents i revolucionaris són indígenes.

Franco ens mostra el brutal assalt al poder dels indígenes: assassinats, violacions, segrests, camps de concentració… i tot succeeix en un Mèxic no molt allunyat del present, on els revoltats instauren un règim militar que sotmet l’elit blanca.

Alguna publicitat la compara amb la premiada Paràsits de fa dos anys. En la comparació hem de dir que la pel·lícula coreana era millor que la mexicana, però en qualsevol cas Nuevo orden és d’aquells films que no deixen indiferent.

 

El director mexicà Michel Franco. Amb Nuevo orden ens invita a pensar què estem fent malament. Aquí el veiem premiat a Venècia per aquesta pel·lícula.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: