OFFENBACH. ELS CONTES D’HOFFMANN, BELLE NUIT, Ô NUIT D’AMOUR

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Jacques Offenbach va ser un compositor i violoncel·lista alemany (encara que es va nacionalitzar francès) creador de la comèdia musical i l’opereta moderna. Pel seu caràcter renovador, va ser un dels compositors del segle XIX més influents en la música europea, tot i que va tenir un èxit irregular.

L’afició per la música li va venir per part del seu pare que era el professor de música i compositor Isaac Juda Eberst. Com denota el nom, el pare d’Offenbach (també la mare) era jueu. També observem que el cognom del pare no és el mateix que el del fill; això és degut a què poc abans del naixement van canviar el cognom per el de la ciutat natal del pare, Offenbach, localitat propera a Frankfurt.

Com anècdota íntima de Jacques Offenbach, cal dir que va abandonar la seva religió jueva per convertir-se al catolicisme per casar-se amb l’espanyola Herminia de Alcaín. Offenbach tenia en aquell moment vint-i-cinc anys, ella divuit.

Aquest compositor jueu-franco-alemany va fundar el teatre Bouffes Parisiens que com ja dona a entendre el nom, era un lloc on es representaven obres que reflectien l’alegria de viure de l’època, temes divertits que en alguns casos van ser adaptacions de peces de compositors clàssics. Tant les obres originals com les adaptacions eren creacions del propi Offenbach, de manera que el seu teatre li va servir de plataforma per donar a conèixer la seva obra.

La creació més ambiciosa que va fer va ser Els contes d’Hoffmann, narracions musicals en les que podem veure les curioses històries d’amor que viu el personatge que portava aquest nom.

El personatge del poeta Hoffmann, narrador i protagonista de la història, explica als companys de taverna tres faules que il·lustren els seus amors desgraciats amb la cantant Stella: la d’Olympia, la nina mecànica; la d’Antonia, la cantant que es mor de cantar, i la de Giulietta, una cruel cortesana que és utilitzada per un fetiller per esclavitzar les seves víctimes.

Precisament ens centrem en aquest últim amor, el de Giulietta. L’acció té lloc a Venècia, en la versió original en un palau des del que es veu el Gran Canal; no obstant, en algunes versions -com la que aquí veiem enregistrada l’any 2019- se situa en els mateixos canals venecians. Apareixen la cortesana i Nicklausse, amic d’Hoffmann, que canten la coneguda barcarola Belle nuit, ô nuit d’amour, evocant la música el tranquil ritme d’una gòndola.

Giulietta és la soprano russa Olga Peretyatko, mentre que Nicklausse és interpretat per la mezzosoprano francesa Gaëlle Arquez. En aquest cas, encara que es tracta d’un personatge masculí, tradicionalment és interpretat per una mezzo.

L’orquestra és la de la Wiener Staatsoper dirigida per Frédéric Chaslin.

Giulietta i Nicklausse canten:

 

NICKLAUSSE:
Belle nuit, ô nuit d’amour,
souris à nos ivresses,
nuit plus douce que le jour,
ô belle nuit d’amour!

GIULIETTA i NICKLAUSSE:
Le temps fuit
et sans retour emporte nos tendresses!
Loin de cet heureux séjour,
le temps fuit sans retour.
Zéphyrs embrasés,
versez-nous vos caresses;
zéphyrs embrasés,
versez-nous vos baisers, Ah!
Belle nuit, ô nuit d’amour,
souris à nos ivresses,
nuit plus douce que le jour,
Oh belle nuit d’amour
Oh belle nuit d’amour
Souris à nos ivresses
Souris à nos ivresses
Nuit d’amour
Belle nuit
Oh belle nuit d’amour

 

NICKLAUSSE:
Bella nit, oh, nit d’amor!
Somriu a la nostra embriaguesa,
nit més dolça que el dia.
Oh, bella nit d’amor!

GIULIETTA i NICKLAUSSE:
El temps fuig 
i sense retorn s’emporta les nostres tendreses!
Lluny d’aquest feliç sojorn,
el temps fuig per no tornar.
Zèfirs ardents,
doneu-nos les vostres carícies.
Zèfirs ardents, 
doneu-nos els vostres petons. Ah!
Bella nit, oh, nit d’amor!
Somriu a la nostra embriaguesa,
nit més dolça que el dia.
Oh, bella nit d’amor.

 

Jacques Offenbach va ser un dels compositors més influents en la música popular europea del segle XIX.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

 

De Leningrad és Olga Aleksàndrovna Peretiatko, soprano lírica lleugera que llueix una bona facilitat per la coloratura.

Formada al conservatori de la seva ciutat natal, va cantar al cor infantil del Teatre Mariïnski i va estudiar a la Universitat Hans Eissler de Berlín.

Ha actuat en important escenaris operístics internacionals, entre ells, el Liceu de Barcelona.

El seu web és http://www.olgaperetyatko.com/

 

La mezzosoprano francesa Gaëlle Arquez a l’edat de deu anys ja estava aprenent piano i després musicologia abans de graduar-se com cantant al conservatori de París.

Té un repertori molt ampli perquè per una banda és una especialista en música barroca però per l’altra interpreta a clàssics francesos com Lully, Rameau, Berlioz, Gounod, Bizet, Debussy, Messiaen i, per descomptat, Offenbach.

El seu facebook és https://www.facebook.com/GaelleArquezOfficial/

 

El parisenc Frédéric Chaslin és director d’orquestra, pianista i compositor.

Ha sigut director d’importants orquestres com la del Metropolitan Opera de Nova York, i fins i tot ha escrit una novel·la (sobre música, és clar): Being Gustav Mahler.

El seu facebook és https://www.facebook.com/frederic.chaslin

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: