ORIOL MASPONS AL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Carlos Barral. 1959.

Joan Manuel Serrat, Núria Feliu i Raimon. 1976.

Monique, el primer biquini d’Eivissa. 1954.

Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral, José Agustín Goytisolo i Josep Maria Castellet. 1961.

La dissenyadora de joies Elsa Peretti. 1966.

El periodista Alberto Oliveras a Cadaqués. 1966.

Imatge d’Eivissa.

Dones ballant en un espectacle a París. 1956.

París. 1955.

 

Parlem de la primera gran exposició retrospectiva que s’està fent sobre l’obra del fotògraf barceloní Oriol Maspons que està tenint lloc al MNAC i que ens permet fer un recorregut per més de quatre dècades d’intensa activitat de l’artista en els camps del reportatge, el retrat, la moda i la publicitat, contextualitzant la producció i donant suport a la recerca en la recuperació de material documental –llibres, revistes, caràtules de discos, etc.–, per conèixer també el destí final de les fotografies de l’autor.

Pot ser alguns no ho saben però segur que han vist alguna foto d’Oriol Maspons. Poden haver-la vist a la portada d’Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé, a un anunci de Lavanda Puig o de Cinzano, a un reportatge de Destino, a la revista Estudios de Arquitectura, a un disc de Maria del Mar Bonet, o a una pel·lícula de Joaquim Jordà. Alguns dels que en saben més de fotografia, coneixen Maspons, bàsicament, com el fotògraf d’Eivissa i de la gauche divine.

Els seguidors del món de la fotografia segurament recorden que Maspons va morir el 2013. Ara, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha volgut recuperar la seva figura i mostrar-nos la seva diversitat

Oriol Maspons va exercir un paper clau en la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya a les dècades de 1950 i 1960. Primer des de l’àmbit de la fotografia amateur. Maspons va ingressar el 1951 a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. El 1955 es va traslladar a París, on freqüentava els ambients fotogràfics. En retornar a Barcelona, va esdevenir professional i va formar societat amb Julio Ubiña. Es va dedicar al reportatge, al retrat, a la moda i a la publicitat. Va treballar per a «La Gaceta Ilustrada», «L’Oeil», «Paris Match», «Boccaccio», «Expression», «Elle», etc.

Va publicar una gran quantitat de llibres, entre els quals destaquen els editats per Lumen a la col·lecció Palabra e Imagen: «Toreo de salón», amb Julio Ubiña i textos de Camilo José Cela; «La caza de la perdiz roja», amb textos de Miguel Delibes, i «Poeta en Nueva York», sobre poemes de Lorca.

Aquesta exposició agrupa 530 fotografies, positius realitzats pel mateix Maspons, i també 230 documents relacionats amb les imatges (revistes amb reportatges de Maspons, discos i llibres il·lustrats amb portades seves…)

I atenció a una data: el 3 de setembre, el MNAC acollirà la “Nit Maspons”, amb jazz, gastronomia, portes obertes a l’exposició, i cinema a l’aire lliure.

Molt més enllà d’aquesta nit especial, la mostra serà visitable fins al 12 de gener.

 

Oriol Maspons i Casades, un renovador del llenguatge fotogràfic a Espanya.

Aquesta fotografia se la va fer la seva col.lega Colita.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: