PABLO PICASSO. GUERNICA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

El Guernica pot ser no sigui el millor quadre de Pablo Picasso, però sí és el més popular.

El va pintar en dos mesos, el maig i juny de l’any 1937. El seu títol fa al.lusió al bombardeig de Guernica que s’acabava de produir (va ser el 26 d’abril) durant la guerra civil espanyola. El va fer per encàrrec del govern de la República per ser exposat al pavelló espanyol durant l’Exposició Internacional de 1937 a París, amb la fi d’atreure l’atenció del públic cap a la causa republicana en plena guerra civil.

La interpretació del quadre és controvertit, però polèmiques a part, el seu valor artístic no té discussió i està considerat no només una de les obres d’art més importants del segle XX sinó una icona del segle passat, un símbol dels sofriments que una guerra provoca.

Tot i el seu títol i de les circumstàncies en que va ser realitzat, no hi ha en aquest quadre ninguna referència concreta al bombardeig de Guernica i a la guerra espanyola; no és doncs una pintura narrativa sinó simbòlica. Està pintat només en blanc i negre i amb una gamma de grisos.

La seva estructura es semblant a la d’un tríptic; té un panell central ocupat per un cavall que agonitza i una dona amb un llum. Als laterals tenim, a la dreta una casa en flames amb una dona xisclant i, a l’esquerra, un toro i una dona amb el seu fill mort. Les figures estan organitzades en triangles, sent el més important el central que té com a base el guerrer mort i com a vèrtex el llum.

La gran càrrega simbòlica del quadre està en els seus personatges; si els anem seguint d’esquerra a dreta, tenim:

Un toro amb cos negre i cap blanc que es troba atordit pel que està passant. Simbolitza la brutalitat i la foscor.

La mare amb el seu fill mort que està sota del toro (és a dir, sota la brutalitat) amb la cara mirant al cel i llençant un crit de dolor. La seva llengua és afilada com un estilet i plora fins al punt que els seus ulls tenen forma de llàgrima. Té als seus braços al fill ja mort, per això els ulls del nen no tenen pupil.les.

Un colom. Està situat entre el toro i el cavall, a l’alçada dels seus caps, i no resulta fàcilment visible doncs, excepte per una franja de color blanc, té pràcticament el mateix color del fons i únicament està traçada la seva silueta. Té una ala caiguda. Es el símbol de la pau, en aquest cas de la pau trencada (per això té l’ala caiguda i és gairebé imperceptible).

Guerrer mort. De fet, només es veuen les restes del cap, i uns braços. Un d’ells té la mà estesa. L’altre sosté una espasa trencada i una flor que s’interpreta com una petita esperança en mig de tot aquest panorama desolador.

La bombeta es troba situada al centre del quadre i es relaciona amb bomba. Simbolitza l’avenç científic i electrònic que és també un avenç social però al mateix temps és una forma de destrucció massiva en les guerres modernes i el bombardeig de Guernica també va ser una prova de noves tecnologies.

El cavall ocupa el centre de la composició. El seu cos està cap a la dreta però el seu cap, com el del toro, està girat cap a l’esquerra. Avança una de les potes davanteres per mantenir l’equilibri però està a punt de caure. Al seu costat s’obre una ferida vertical i està a més travessat per una llança. Té el cap aixecat i la boca oberta des d’on li surt una llegua acabada en punta. Pot ser una al.legoria de la República ferida i en perill de caure.

Hi ha una dona ferida que s’acosta a l’euga per poder descansar. Una de les seves cames està clarament dislocada o tallada i té una hemorràgia que tracta de frenar inútilment. Es el símbol del trencament i de l’hemorràgia que assola el país.

Una altra dona amb quinqué il.lumina l’estança amb una espelma i avança amb mirada perduda, com en estat de shock. Es una representació fantasmagòrica de la República.

Apareix un home implorant mirant al cel com demanant als avions que deixin de bombardejar. La seva actitud recorda a El tres de maig de 1808 a Madrid, de Goya. Es una forma artística de dir “prou de guerres”.

En quant a les anècdotes sobre aquest quadre, es podrien citar dues. Una és que com que Picasso trobava avorrit traçar petites ratlles que apareixen en algunes figures blanques, va encomanar aquesta tasca a la seva dona.

Una altra anècdota explica que al 1940 amb París ocupada pels nazis, un oficial alemany, davant una foto d’una reproducció del quadre va preguntar a Picasso: aquesta pintura l’ha feta vostè? i el malageny li va contestar: no, han estat vostès.

El cert és que Picasso es va embutxacar 150.000 francs per la feina.

Durant els anys quaranta, com que Espanya tenia un règim dictatorial, Picasso va optar per deixar que el quadre fos custodiat pel Museu d’Art Modern de Nova York, encara que va expressar el seu desig de que l’obra tornés a Espanya quan tornés la democràcia. I finalment, al 1981, el Guernica va arribar. Es va exposar primer al Casón del Buen Retiro i després al Museo Reina Sofia de Madrid que es on el podem veure ara.

 

Picasso davant el Guernica (fotografiat per la seva amant Dora Maar).

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: