PACIFICTION, D’ALBERT SERRA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

A l’illa de Tahití, a la Polinèsia Francesa, l’Alt Comissari de la República, De Roller, representant de l’estat francès, és un home calculador de maneres impecables. Tant en les recepcions oficials com en els establiments il·legals, no deixa de prendre nota d’una població local, la ira de la qual es pot despertar en qualsevol moment. I més encara quan un rumor s’instal·la: sembla que s’ha vist un submarí que podria anunciar la represa dels assaigs nuclears francesos.

Ha arribat la sisena pel·lícula del director català Albert Serra titulada Pacifiction, un film de complexitat temàtica i de notable ambició estètica, cosa que converteix el llenguatge visual en un protagonista més que fa que la cinta sigui com una experiència immersiva en un univers tan misteriós i bell com és Tahití.

Així, durant a narració seguim a l’esmentat De Roller mentre continua preparant-se la potencial explosió nuclear que suposadament es faria a la zona, que els habitants temen perquè ja havien patit una amb greus conseqüències. Això el porta a tenir trobades i discussions amb diversos personatges, des d’aspres rivals als que s’enfronta verbalment fins a d’altres més pròxims encara que això impliqui haver d’arreglar els resultats de les eleccions: “la política és una discoteca”, es diu.

L’amenaça és sempre misteriosa però aquest alt comissari està convençut que és imminent; de fet, està segur de què hi ha llanxes amb prostitutes que van a treballar amb els militars que es trobarien en un submarí al mig del mar.

Tot i això, la pel·lícula no és de suspens sinó que utilitza aquest element per veure com les persones es connecten, s’enfronten i se separen en uns escenaris amb un aire tan humit i espès que es diria difícil de travessar amb el cos.

Amb alguns balls i cançons que van des de la música electrònica fins a sons més ètnics, amb DJs en topless, monòlegs filosòfics i polítics del protagonista -home contradictori, a vegades atractiu i a vegades repulsiu-, llargs silencis en els que la càmera explora la zona o una escena de surf d’alt risc, el film funciona com una història noir, però una noir exòtica, la d’aquest funcionari que a vegades acompanyat pel seu amant trans negocia el seu lloc en aquest perillós món pel que també circulen empresaris, músics, ballarins i estafadors de tot tipus.

Així, Pacifiction es converteix en una atractiva immersió en un país decadent, un fresc apocalíptic sobre un món d’estranya bellesa on res és cert o sí ho és, una illa pertorbadora potser a punt d’explotar.

En ser una obra tan oberta i tan opaca alhora -al director de Banyoles no li agrada caure en obvietats-, amb un sistema narratiu poc “clàssic” i d’un llarg metratge -en sentit literal, prop de tres hores-, resulta interessant de veure però potser no sigui del gust de tots els paladars.

 

De Banyoles és el cineasta Albert Serra i Juanola, director, guionista i coproductor de Pacifiction.

En aquest moment, Serra és un dels realitzadors més originals del cine europeu.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: