PAISATGES. UN RECORREGUT PICTÒRIC (1877-1977), A LA SALA PARÉS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Feliu Elias. El Segre.

Santiago Rusiñol. Jardí de València. 1912.

Ramon Tusquets. Paisatge rural. Roma.

Eliseu Meifrén. Paisatge.

Emili Grau Sala. Octubre 1932.

Nicolau Raurich. Fangal. Roma.

Modest Urgell. Paisatge amb pastora.

 

Aquells a qui els agrada la pintura paisatgista estan d’enhorabona (i els que els agrada la pintura en general, també) amb l’exposició que s’està celebrant a la històrica Sala Parés: Paisatges. Un recorregut pictòric (1877 – 1977).

La mostra és la continuació d’una iniciativa que la sala va recuperar el 2017 amb motiu del seu 140è aniversari del que ja ens vam fer ressò en el seu moment. Va néixer per posar en valor les arrels de la galeria i estudiar-les a través de la recerca i projectes expositius que serveixen per il·lustrar diferents episodis de la seva trajectòria i, en general, de la història de l’art català.

Després de mostres com Memòria 140 anys d’aquell 2017, París a Parés. À la recherche de la Ville Lumière del 2018 i Salons a Can Parés (1884-1930) del 2019 -totes aquí ressenyades-, en aquesta ocasió la sala dedica una exposició extraordinària al gènere pictòric més important de la pintura catalana moderna: el paisatgisme. Ens proposa un recorregut al llarg de cent anys, que parteix de la data fundacional de la Sala Parés com galeria d’art, el 1877, i ens mostra l’evolució del gènere. El relat és conformat a partir d’una selecció d’obres provinents del fons de la galeria -i que estan en venda per aquells que puguin estar interessats-, així com d’importants col·leccions privades.

El conjunt d’obres ens il·lustra línies d’expressió pictòrica ben diverses: des de la revolució realista que va significar Ramon Martí i Alsina al paisatge neoromàntic; de l’anecdotisme preciosista integrat a vistes urbanes, al misteri i la solitud de la pintura de Modest Urgell; del ruralisme de l’Escola d’Olot i els seus seguidors, al luminisme sitgetà; dels paisatges suburbials de la “Colla del Safrà” a la lírica dels Jardins d’Espanya de Santiago Rusiñol; de la contenció noucentista al replantejament del grup dels “Evolucionistes”, així com altres visions particulars sobre el paisatge com a tema.

Els paisatges dels pintors que conformen l’exposició ens permeten revisar diverses maneres de mirar, així com redescobrir-ne d’altres que semblaven oblidades.

Com es veu, és tot un “curs” d’història de la pintura paisatgística que cal no perdre’s.

Fins al 20 de febrer.

Ni el còlera, ni la grip espanyola, ni la covid-19, ni tan sols la guerra civil han pogut amb la Sala Parés, tota una institució.

El seu web és https://salapares.com/ca/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: