PALAU DE LES HEURES

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

El Palau de les Heures.

Vista des d’un petit estany.

Vista lateral.

Vista des del jardí.

Vista des de la terrassa inferior.

Així es veu entre els arbres.

Escala interior del palau.

Vista aèria.

 

Al peu de Collserola, al passeig de la Vall d’Hebron nº 171, hi ha un dels edificis més singulars de Barcelona. Es tracta del Palau de les Heures, construït al final del segle XIX. I al seu davant s’estenen uns interessants jardins, tant per la seva bellesa com per la vegetació que contenen, voltats, a més, d’un entorn molt arbrat.

La finca va ser adquirida l’any 1893 per Josep Gallart Forgas, un industrial de La Bisbal que va fer fortuna a Puerto Rico. Gallart va encarregar el projecte del palau i dels jardins a l’arquitecte August Font i Carreras (l’autor de la plaça de toros de Les Arenes). Les obres es van acabar l’any 1895.

I el que en va sortir va ser el Palau de les Heures, un edifici francament imposant, amb quatre torres rodones coronades per pics cònics, a l’estil dels châteaux francesos.

La reixa que envolta l’espai és un avançament del que trobarem a l’altra banda. Feta amb ferro forjat, el seu disseny evoca l’espècie que dóna nom al palau i als jardins: l’heura.

Una de les perspectives més boniques dels jardins és la que es pot contemplar des de la terrassa que hi ha al davant del palau. El conjunt és d’una gran harmonia, amb àmplies escalinates a banda i banda de l’edifici que, baixant per la muntanya, permeten arribar a les successives parts en què està distribuït el jardí. I en arribar a la part més baixa dels jardins, la perspectiva és tant o més imposant que la que es pot contemplar des de dalt. El palau s’eleva al fons, adornat per una vegetació generosa.

El jardí s’estructura en tres terrasses orientades a migdia. La més alta l’ocupa el palau i uns primers jardins. La segona i la tercera -que és la més gran- són les que tenen més valor paisatgístic. En totes dues, hi domina una composició geomètrica de parterres, caminals i estanys, amb el contrapunt vertical de palmeres altíssimes i la frondositat que és un altre dels senyals d’identitat d’aquesta zona.

Aquest és un jardí presidit per les palmeres que son l’element més determinant del paisatge. Hi ha també d’altres espècies que cal destacar: magnòlies, acàcies, tarongers, oliveres, cedres, pins, alzines i xiprers. Com es veu, la vegetació no fa curta.

Els Gallart van viure a Les Heures fins a la Guerra Civil, en què la finca va ser expropiada i destinada primer a ser la residència del president Azaña que curiosament no va arribar a ocupar-la mai. Qui sí que s’hi va instal·lar va ser el president Companys, per protegir-se dels bombardeigs de Barcelona, ja que era un lloc complicat d’atacar des de l’aire. Fins i tot s’hi va construir un refugi subterrani.

L’any 1958, la Diputació va adquirir una part de la finca i la va annexionar a les Llars Mundet. L’any 1998, es va firmar un acord entre l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, mitjançant el qual l’ús dels Jardins del Palau de les Heures va ser cedit a la ciutat. Quant al palau, la Fundació Bosch i Gimpera hi imparteix estudis de formació continuada. Com es veu, ha sigut aquest un lloc que ha tingut diverses utilitats. En qualsevol cas, és un espai molt interessant.

Aquest vídeo aporta més dades i imatges:

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: