PARÁSITOS, DE BONG JOON-HO

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 


Gi Taek i la seva família són molt pobres i sobreviuen com poden.

Amb habilitat i mentides, tots acabaran entrant al servei de la família Park, molt rics i massa confiats.

 

Tant Gi Taek i la resta de la seva família estan sense feina i son pobres de solemnitat. Un dia, el fill aconsegueix que el recomanin per donar classes particulars d’anglès a la casa dels Park, una família rica. Es el començament d’un engranatge incontrolable del que ningú sortirà indemne. 

Si estàveu pensant en anar al cine aquest diumenge, aquí teniu una recomanació: Parásitos.

El coreà Bong Joon-ho és un director que té un ben guanyat crèdit. Es autor, entre d’altres, de Memories of murder -film en el que es diu que es va inspirar Alberto Rodríguez per fer la notable La isla mínima-, Madre o The host i qui hagi vist alguna d’elles ja sabrà que és un realitzador al que li van les històries angunioses i amb metàfora.

Es el cas de Parásitos, una comèdia amb ànima molt negra. Té un començament que és una sàtira social amb la descripció d’una família d’espavilats que amb talent s’introdueix en la casa d’una família molt rica i molt càndida. Son dos famílies amb una estructura idèntica, el matrimoni i un fill i una filla, però això és l’única cosa que tenen en comú: els pobres viuen en un semisoterrani amb uns vidres que donen al carrer, un racó on els borratxos utilitzen d’urinari. En canvi, el rics viuen en una casa que llueix disseny per tot arreu. Però un a un, tots els membres de la família pobra acabaran posant-se, utilitzant habilitat i mentides, al servei de la família rica.

La pel.lícula té una magnífica posada en escena (les arquitectures de les cases de les dues famílies que son l’antagonisme més pur, les escenes de la inundació, els univers interns de cada habitatge…) que sustenta un argument sovint al límit del que és versemblant sense traspassar-lo i jugant amb elements còmics i de tragèdia començant per una primera part d’humor molt àcid i subtil per anar basculant finalment cap a la tragèdia fins i tot macabra.

Aquesta posada en escena junt amb la molt bona interpretació dels actors donen forma un tot un fresc social molt calculat. Si fa pocs dies parlàvem de la pel.lícula Sorry we missed you de Ken Loach com una bona mostra de cine social, Parásitos és també una lliçó de com fer aquest tipus de cine des d’una perspectiva i llenguatge totalment diferents.

 

Bong Joon-ho és el director de Parásitos, una pel.lícula tan fina com ferotge. Aquí el veiem rebent la Palma d’Or del festival de Cannes per aquest film.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: