PARC DEL LABERINT D’HORTA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Parc del Laberint d’Horta.

Vista del laberint.

Un dels ponts.

Un dels molts racons d’interès.

L’aigua té protagonisme.

Font de la nimfa Egèria. 

 

Al passeig dels Castanyers número 1 ens trobem amb el parc més antic que es conserva a Barcelona: és el Parc del Laberint d’Horta.

La iniciativa d’aquest conjunt de jardins va ser de l’aristòcrata Joan Antoni Desvalls i d’Ardena qui va comprar els terrenys l’any 1791. Aquest home era un il·lustrat i estava molt interessat en les ciències i les arts.

La seva construcció es va iniciar el 1794 i es va acabar la primera fase el 1808. De l’obra es va encarregar l’arquitecte italià Domenico Bagutti però el mateix Desvalls també va intervenir dissenyant algunes parts.

El parc inclou un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX.

Es un espai que compta amb nombroses obres d’art —principalment escultures, algunes amb motius de la mitologia grega i altres amb motius rústics—, així com diversos estanys, cascades, fonts i un canal que recorre el recinte superior.

També destaca l’art topiari que és una pràctica de la jardineria que consisteix en donar formes artístiques a les plantes mitjançant l’esporga.

A mitjans del segle XIX els descendents de Joan Antoni Desvalls van ampliar el parc en una segona fase, sota la direcció de l’arquitecte Elies Rogent pel costat del torrent d’en Pallós, fent un jardí romàntic amb parterres, places, grans arbres i una cascada. A més, es va afegir al jardí neoclàssic inicial un canal d’aigua entre la terrassa superior i la intermèdia, construït el 1853.

S’ha de destacar també que té una gran riquesa arbòria: alzines, pins, roures, teixos, llorers, freixes, til·lers, cedres…

Molt més a prop dels nostres dies, l’any 1968, la família Desvalls va negociar amb l’Ajuntament de Barcelona la venda de la finca. Per ells, el manteniment de la propietat era costós i no podien treure’n rendiment, ja que la finca estava qualificada com parc urbà en el Pla Comarcal de 1953. Però no va ser fins al 1971 que el parc es va obrir al públic.

Art topiari, jardineria regular, escultures mitològiques, templets, un pavelló neoclàssic dedicat a les muses… molts element d’interès té aquest Parc del Laberint que sens dubte mereix una detinguda visita.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: