PARC JOAN MIRÓ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Un parc que convida a estar-s’hi.

Té una vegetació variada.

El parc disposa d’una biblioteca pública envoltada d’aigua.

Vista de la Biblioteca des d’un altre angle.

Camí de palmeres.

Disposa de llocs d’ombra pels dies més calorosos.

Ens regala racons molt atractius.

La icona: Dona i ocell, de Joan Miró.

 

Un punt que crida especialment l’atenció si passegem per l’eixample esquerre de Barcelona, concretament on comença el carrer Aragó, és una àmplia plaça d’on sorgeix l’escultura Dona i Ocell, obra del pintor, escultor i ceramista Joan Miró a qui s’ha dedicat el parc que aquí comentem. Té 22 metres d’alçària, està feta amb trencadís i és, sens dubte, tot un referent del parc i, per extensió per la seva peculiaritat, de la ciutat. Va ser donada a Barcelona pel seu autor.

Aquest és un parc on el visitant es troba amb una sorpresa en cadascuna de les nombroses entrades, ja que donen accés a espais molt diferents, fins al punt de que a diferència d’on es troba l’escultura, aquí trobem llocs que més que per passejar-hi, son per estar-s’hi perquè es tracta d’una formidable praderia d’uns 6.000 m2 que cobreix un aparcament i un dels dipòsits d’aigües pluvials de la ciutat. Vorejant-la per un dels costats, plataformes de diverses altures es connecten per camins ombrejats amb pèrgoles cobertes d’enfiladisses que condueixen cap a la zona més extensa i rústega del parc.

Hi trobarem bosquets, primer un de palmeres i tot seguit, un de pins. Això és el que veurem a mesura que avancem cap a l’altre extrem del parc, en direcció al carrer Vilamarí, situats en grans extensions de sauló, en un nivell inferior al de la plaça.

A l’altre costat, tenim una biblioteca; és la gran protagonista de l’accés al parc pels carrers Vilamarí i Diputació. Un edifici acollidor envoltat de canals d’aigua delimitats per franges de xiprers retallats.

En quant a la vegetació, aprofitant l’extensió del parc, és molt variada: si les palmeres de Canàries i datileres són les grans protagonistes per la seva abundància, els pins pinyers, els pins blancs i les alzines formen un gran espai de vegetació característicament mediterrani, on també es troben grans eucaliptus.

I a tocar de la biblioteca, tenim els baladres que comparteixen espai amb les tanques de xiprer i a prop del palmerar destaquen els àlbers. Els oms i els cedres són d’altres espècies arbòries presents en aquest parc.

A més, a les pèrgoles hi trobarem glicines i buguenvíl·lees.

Pel conjunt, el Joan Miró és un parc molt interessant per la seva diversitat: diferents espais, variada vegetació i diverses possibilitats d’activitats. A més, té en propietat una dada que el fa històric: és el primer que va construir l’Ajuntament sorgit de les primeres eleccions municipals democràtiques, celebrades el 1976, i també el primer en què es va donar un nou ús a espais urbans que tenien equipaments absolutament obsolets.

Aquest vídeo ens permet passejar-nos pel parc:

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: