PARRÒQUIA DE L’ANUNCIACIÓ DE LA VERGE

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

La Parròquia de l’Anunciació de la Verge.

L’Anunciació que es pot veure a l’entrada.

L’entrada, des d’una altra perspectiva.

La porta de prop.

L’interior és un inconfusible espai ortodox.

Celebració d’una missa.

 

De parròquia catòlica de Sant Jordi a parròquia ortodoxa russa: la Parròquia de l’Anunciació de la Verge. Aquest és el sorprenent canvi que s’ha produït al número 12 del carrer Mare de Déu dels Reis, de Barcelona.

I a primer cop d’ull el lloc no enganya perquè es pot veure la característica cúpula daurada de les esglésies ortodoxes. Tot un senyal d’identitat rus en aquest gresol que és Barcelona.

Es tracta d’una comunitat dinàmica que no solament es dedica als ritus religiosos sinó que també organitza activitats socials i culturals.

La història de l’església ortodoxa russa va començar al segle X quan l’any 988 el príncep Vladimir es va batejar acceptant la religió de l’imperi bizantí. Per això, al principi va ser depenent de Constantinople, però amb el temps es va fer una església autònoma.

En l’actualitat, amb uns cent cinquanta milions de feligresos, la russa és la més gran de les esglésies ortodoxes del món i tots els temples estan coordinats pel Patriarcat de Moscou i, més concretament, per la diòcesi de Korsun que és la que gestiona els temples ortodoxos d’Europa Occidental.

I aquest temple barceloní va ser construït el 1910. En aquell moment va ser una capella dels pares camils que quan la població de la zona va anar augmentant, va acabar sent la parròquia de Sant Jordi de Vallcarca.

Incendiada durant la guerra civil, es va construir una de nova entre els anys 1965 i 1973, però acabaria caient en desús i es va tancar. La nau annexa a l’església es va convertir en un simple magatzem de pintures i, més curiós encara, en un estudi de televisió.

L’any 2012 l’arquebisbat de Barcelona va llogar l’immoble a la comunitat ortodoxa que la va adequar i ara podem veure-hi tots els elements propis d’aquesta rama del cristianisme en el que dominen les clàssiques icones.

A l’edifici destaca l’iconòstasi, el mur compost amb les figures -icones- de sants que separa el presbiteri de la resta del temple. I entre aquestes icones trobarem també sant Jordi en record del passat de l’edifici, i santa Eulàlia, per ser la patrona de Barcelona.

Cal destacar que han sigut els propis feligresos els que han participat en la reforma de l’edifici i que moltes de les icones i altres elements de l’actual decoració, han sigut portats des de Rússia i patrocinats per alguns d’aquests feligresos.

Finalment, direm que des de l’any 2018 l’església és propietat d’aquesta comunitat que la va adquirir a l’arquebisbat de Barcelona.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: