PAULINA BORGHESE, PER ANTONIO CANOVA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Paulina Borghese, per Antonio Canova.

Primer pla de Paulina Borghese.

Vista frontal.

Vista posterior.

La poma de la discòrdia.

 

Un dels grans artistes del neoclassicisme italià va ser Antonio Canova. Va conrear els camps de la pintura i l’escultura i va ser sobre tot en aquesta última disciplina on va sobresortir.

El seu estil s’inspirava en l’art de l’antiga Grècia i les seves obres es van arribar a comparar en la seva època amb la millor producció de l’antiguitat. De fet, Canova va ser considerat com el millor escultor europeu del moment.

La seva influència va marcar l’escultura de tot el continent, i no sols en els artistes de la seva generació, sinó també en els posteriors del segle XIX.

Per ell, l’estudi directe de la naturalesa era fonamental perquè buscava la “bellesa natural” que veia reflectida en l’escultura grega clàssica, el cànon de la qual li era una referència ineludible.

La seva fama va atraure la curiositat dels publicistes de l’emperador Napoleó i això va fer que Canova passés de ser l’escultor dels papes a ser el representant artístic de l’imperi napoleònic.

Així, va realitzar retrats del propi emperador, de l’emperadriu Maria Lluïsa i d’altres membres de la família de Napoleó i de la cort francesa.

L’any 1805 va començar a retratar a la germana petita de l’emperador, Paulina Borghese. Va fer tota la feina sobre un sol bloc de marbre de Carrara, molt habitual en Canova.

Paulina, que tenia vint-i-cinc anys en aquell moment, apareix indolent, recolzada en un divan estenent la cama dreta sobre la que reposa l’esquerra. Es a dir, que es representada com una venus, doncs aquesta mateixa postura ja va ser utilitzada per Boticelli a la seva obra Venus i Mart. En part, la intenció d’aquesta representació venia donada perquè la germana de Napoleó passava per ser una noia atractiva, de manera que entre el físic i certa reputació, tenia ja una consideració de deessa de l’amor.

Un detall important és la poma que sosté a la mà esquerra perquè es tota una declaració d’intencions. Fa referència a la famosa poma de la venus triomfant, que per fer una mica d’història -mitològica- va anar així:

Eride, que era la deessa de la discòrdia, estava enfadada perquè no l’havien convidada a les noces de Peleu, noces a les que sí havien estat convidats la resta dels deus. Així que Erida, com venjança, va fer el que millor sabia fer: crear discòrdia. Com? Doncs presentant-se al banquet i llançant sobre la taula una poma d’or que havia de ser per la més bella de les dames presents.

Tres deesses es van diputar la poma en mig d’una gran confusió: Atenea, Afrodita i Hera. Com que la disputa anava pujant de to, Zeus va haver d’intervenir i va decidir que l’elecció la faria un jove mortal, de nom Paris, fill del rei de Troia. Zeus va escollir aquest noi perquè tot i ser príncep, era també pastor i vivia una mica allunyat del món i, de pas, de les passions humanes. Per això esperava que el seu judici fos imparcial.

Hermes, el déu missatger, va ser enviat a localitzar el noi. Quan Hermes el va trobar, li va mostrar la poma i li va dir que l’havia de lliurar a la deessa que considerés més bella.

Quan Paris es va presentar davant les deesses, totes elles van intentar subornar-lo: per exemple, Hera, l’esposa de Zeus, li va oferir tot el poder que pogués desitjar, Atenea, la deessa de la intel.ligència li va oferir la saviesa, i Afrodita li va oferir l’amor de la dona més bella del món.

Paris es va acabar decidint per aquesta última i la decisió acabaria portant greus conseqüències pel seu poble doncs la més bella dona per la que Afrodita va fer créixer l’amor de Paris va ser Helena, l’esposa del rei d’Esparta. Així que quan Paris va passar per terres espartanes i va passar una nit al palau dels reis, va raptar a Helena i se la va emportar a Troia. El que va passar després és prou conegut.

D’aquí l’important significat de la poma a la mà de Paulina: no sols se la equipara a una deïtat sinó a la més bella de totes elles.

Per això Canova la representa de manera sensual, totalment nua de cintura cap a dalt i només amb un fi pany que li tapa parcialment les cames. Porta recollit el cabell en una cua i tan sols una polsera adorna el seu cos.

Va ser tota una excepció que una persona d’alt rang fos representada sense les seves robes més habituals, però l’excepció estava justificada perquè el que es pretén es precisament elevar el rang per situar-lo al nivell dels immortals.

El conjunt de la representació és d’una gran qualitat. A part del treball de la noia, mereix ser mencionat el luxós divan i el fi pany que li cobreix en part les cames.

La composició està feta perquè la llum hi incideixi de manera regular en tota ella, sense voler buscar clarobscurs ni ombres, tot és equilibri i harmonia.

Si per aquesta escultura la germana de Napoleó és més coneguda com Paulina Borghese que com Paulina Bonaparte, és degut a que ja estava casada amb Camillo Borghese qui va ser qui va encarregar l’obra. Curiosament, una vegada feta, la va mostrar poques vegades al públic ja que li causava pudor que veiessin així a la seva dona.

Qui vulgui veure l’escultura al natural haurà de viatjar a Roma doncs es troba exposada a la Galeria Borghese.

 

Antonio Canova no va ser només un extraordinari escultor. També va ser un molt bon pintor. Aquest autoretrat és seu.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: